Al Palau és molt fàcil veure com els jugadors, després del partit, intercanvien impressions amb persones del públic.
El Palau es distingeix pel seu ambient. La fama dels culers, que diu que som secs a l’hora
d’animar l’equip, es fa miques quan es viu un partit al Palau. Afició i jugadors sempre
van a l’una. Tenen un objectiu, guanyar, i saben que només junts ho podran fer. Respondre a
la pregunta de qui anima a qui (l’equip als espectadors o al revés) és com intentar treure
l’entrellat de què va ser primer: l’ou o la gallina.
La Penya Dracs, la PBB Meritxell i la Penya Sang Culer Cor Català són tres
clàssics del Palau. Els membres d’aquestes tres penyes fitxen a tots els partits i
amb els seus timbals, banderes i càntics són capaços d’arrossegar tot el públic de les
grades. Són fidels als equips, constants, i sempre es pot comptar amb ells, tant a les verdes com a
les madures.
Aquestes penyes parlen de la proximitat entre els jugadors i l’aficionat. Ells dediquen
molt de temps als equips, però reconeixen que els esportistes no escatimen gestos d’agraïment
i unió.
Tot i que les tres penyes no es perden cap partit, els de Sang Culer tenen un contacte més
estret amb l’equip d’hoquei patins. Els Dracs, en canvi, se senten més propers als de
futbol sala, i la PBB Meritxell, als d’handbol.