FCBARCELONA.CAT

Que aixequi la mà qui pensi que el futbol no arrossega masses de persones. M’ho imaginava: quatre a qui els agrada portar la contrària i un despistat. Però el Talp Wembley m’ha explicat que el futbol no sempre ha aixecat aquestes passions.

Fins als anys vint del segle passat, el futbol no va començar a omplir els camps amb piles d’aficionats. Començava l’època d’or del FC Barcelona. El nombre de socis es va triplicar i, com que el camp on jugaven va quedar petit, es va construir el de Les Corts. Tothom volia veure jugar l’equip. El líder era un noi molt elegant, Josep Samitier. Tothom el coneixia com “l’Home Llagosta” pels salts que feia. Era un jugador d’una gran qualitat i d’una fantàstica condició física. Tenia una forma molt moderna de veure el futbol. El Barça el va fitxar quan tenia disset anys. Però en lloc de donar-li diners, li va pagar amb un vestit de mudar (americana, pantalons i armilla) i un rellotge lluminós! Segons Samitier, només podia veure l’hora quan es feia de nit.

Podríem dir que Samitier va ser el primer crack del Barça: feia anuncis, li dedicaven dibuixos i va ser dels primers a tenir un sobrenom. La seva figura anava més enllà del futbol. A més, l’acompanyava un equip que feia tremolar els rivals. Des dels seus inicis, el Barça havia apostat per un sistema de joc d’atac. Aquest equip ho confirmava.



Catalunya forma part de la identitat del Barça. Ser català, en segons quines èpoques, no és fàcil, i el Barça ho sap. Per tal de protestar contra la mala situació que vivia el país durant la dictadura del general Primo de Rivera, en un partit d’homenatge a l’Orfeó Català, una part del públic del camp de Les Corts va xiular mentre sonava l’himne d’Espanya. Com a càstig, el 1925 van clausurar el camp i Joan Gamper es va veure obligat a marxar a l’estranger.