19.06.2010 10:50

Carta de comiat de Laporta als socis

www.fcbarcelona.cat

Joan Laporta, president del FC Barcelona des de l'estiu del 2003 i fins al proper 30 de juny, s'acomiada per carta dels socis barcelonistes a què ha representat durant tot aquest temps. A continuació, reproduïm íntegrament aquesta carta de comiat.

Benvolgut consoci / Benvolguda consòcia,

Després de set anys, el proper dia 30 de juny deixaré el càrrec de president del FC Barcelona. Els socis em vau atorgar aquesta responsabilitat el juny del 2003 i hi vau tornar l’estiu del 2006.

Sóc del Barça des de molt petit. L’exemple del pare i de l’avi em va obrir les portes d’aquest món fantàstic que és el Camp Nou. A casa també em van ensenyar a estimar Catalunya i a valorar les actituds cíviques. Des del primer dia he viscut la presidència del FC Barcelona com un honor.

Ha estat un repte immens, una experiència única, apassionant. D’entrada, per la pròpia complexitat del Barça. Som un equip de futbol, som un club poliesportiu i, a la vegada, som una institució catalana, oberta al món, que sap que té una gran càrrega simbòlica que, amb els anys, els avatars de la història ha anat fixant.

Aquesta particularitat demana una gestió responsable dels nostres recursos, però sense oblidar mai que la matèria primera del futbol és l’emoció i els sentiments. Si no, com explicaríem que el Barça fa feliç milions de persones quan va bé, i que, en canvi, si va malament, ensopeix tot un país?

Pel que fa a la feina feta, n’estic satisfet i orgullós. Hem treballat molt i ho hem fet molt bé. Els resultats així ho avalen.

Em vaig comprometre a dedicar els millors anys de la nostra vida a fer un club més fort, més viu i més sa. En definitiva, a situar el Barça a la primera línia esportiva i mediàtica mundial. Es tractava de fer un Barça modern i innovador. Havíem de professionalitzar el club. El meu compromís també passava per recuperar la catalanitat del Barça i dotar de contingut la idea del "més que un club".

Avui, econòmicament el Barça és molt potent, socialment admirat i esportivament mai havíem rebut un reconeixement tan unànime. Estimar l’esport i, especialment el futbol, i ser generosos amb el gol i l’espectacle, ens ha permès restituir el prestigi de l’entitat, amb un palmarès que fa justícia a la grandesa del club. Hem fet de la victòria un element habitual. I ho hem fet a la nostra manera, amb el nostre estil. Quan parlem de futbol, el segell del FC Barcelona s’ha fet gran i important, però també en bàsquet, handbol i hoquei patins.

El Barça també s’ha d’interpretar des d’un punt de vista social perquè som un club amb ànima. El futbol, i aquesta és una responsabilitat compartida, ha de ser l’expressió cívica de cada club i de cada afició. El FC Barcelona ha fet fora els violents de l’estadi. No els hi volíem i ja no hi són. No hi han de tornar mai més. De fet, ni al Camp Nou, ni a cap altre estadi.

També en el vessant social, avui el Barça ja té més de 170.000 socis repartits arreu del món i som el club amb més aficionats del planeta. És evident que hem respost al repte de la globalització amb enginy i amb lleialtat als valors propis. Així ho prova l’acord amb UNICEF i amb altres agències de les Nacions Unides com ara la UNESCO o l’ACNUR. Continuem sent "més que un club", però, a més, som el club dels nens al món. El compromís solidari del Barça i la feina de la Fundació FC Barcelona s’han convertit en elements que ens defineixen.

En definitiva, en aquests últims set anys, hem construït un model de club que ens ha permès viure el millor període de la història del Barça.

Avui puc afirmar que el Barça més català i solidari ha estat el més universal i, competitivament, el millor.

Però set anys després d’haver assumit el repte de presidir el Barça, més enllà d’aquest balanç, també hi ha l’agraïment. A tothom qui ens ha ajudat, amb la seva implicació directa o la seva comprensió i complicitat. És per això que us expresso el meu agraïment personal.

Ha estat un viatge irrepetible. L’experiència que me n’emporto és immensa i sempre m’acompanyarà.

Ha estat un honor. Li asseguro que l’honor més gran.

Gràcies.


JOAN LAPORTA I ESTRUCH