21.08.2008 10:20

Semifinals a la carta

Carles Cascante

Les semifinals del torneig olímpic ja estan definides. Espanya se les haurà amb la sempre difícil Lituània de l’exblaugrana Jasikevicius, mentre que els Estats Units, gran favorits a l’or, ho faran davant l’actual campiona olímpica, l’Argentina.

Si es fan bons els pronòstics, la lògica indica que la final dels Jocs Olímpics de Pequín 2008 hauria de ser entre els Estats Units i Espanya. Però una cosa són els pronòstics o el que tothom pensa, i l’altra és la realitat al damunt de la pista i al llarg dels 40 minuts reglamentaris.

Superioritat insultant

Si en el cas de l’Espanya-Lituània el favorit és l’equip d’Aíto, però amb algunes reserves, en el cas de l’Argentina-Estats Units, malgrat la gran qualitat de l’actual campiona olímpica, sembla pràcticament impossible que els Lebron James, Kobe Bryant, Jason Kidd i companyia puguin fer aigües. I és que els nord-americans han demostrat una superioritat insultant davant els seus rivals. Només una dada: els Estats Units porten una mitjana de 105.1 punts a favor i 73.1 d'encaixats en els cinc partits de la primera ronda i el de quarts de final jugat davant Austràlia (116-85).

El perill té nom i cognoms: Sarunas Jasikevicius

Lituània sempre sol arribar a les grans cites olímpiques sense fer soroll. Amb partits de preparació discrets, com el que els va enfrontar a Espanya abans dels Jocs (91-66), no solen donar mai gaires pistes sobre com respondran quan hi ha quelcom en joc. Però els lituans solen estar al lloc oportú en el moment oportú quan més se’ls necessita i tenen un líder carismàtic com pocs. Es tracta de Sarunas Jasikevicius. L’exblaugrana, ara jugador del Panathinaikos grec, va tenir una brillant actuació (23 punts) en el partit de quarts que va enfrontar a Lituània amb la Xina. Però Espanya no només haurà de tenir cura amb Saras, ja que hi ha altres jugadors letals des del perímetre, com Siskauskas.

Segurament la clau per superar els lituans podria tornar a ser el joc interior, com ja ho va ser davant Croàcia, i la defensa. Els balcànics arribaven amb l’honor de ser els millors triplistes del torneig, però l’excel·lent joc defensiu dels homes d’Aíto García Reneses va resultar clau en el triomf final (72-59).