Francesc de Moxó (1913-1914)

Francesc de Moxó va ser elegit president del Futbol Club Barcelona el 30 de juny del 1913 en una assemblea realitzada al col•legi Condal amb l'assistència de 700 persones i en la qual Gamper va deixar el club per poder atendre qüestions personals.

De Moxó va aconseguir 183 vots superant Gaspar Rosés, amb 172, i Joaquim Peris, que en va obtenir 59.

El desè president de la història de l'entitat va posar punt final al cisma existent entre el club i les Federacions Catalana i Espanyola aconseguint que el Barça es reintegrés als dos estaments. La seva capacitat diplomàtica també va ser decisiva per resoldre la divisió interna que es vivia a la Junta, dividida entre els 'personalistes', agrupats al voltant de Joaquim Peris, i els que volien una autèntica democràcia al club.

L'altre aspecte destacat de la seva etapa al capdavant del Futbol Club Barcelona va ser el progressiu augment del professionalisme entre els jugadors, un aspecte molt polèmic aleshores.
A nivell esportiu, De Moxó no va poder celebrar cap títol, ja que en el Campionat de Catalunya, el Barça va acabar tercer mentre que en el torneig estatal no va poder superar la fase de classificació territorial. Al final de la temporada, i després d'un any just a la presidència, el 30 de juny del 1914, Francesc de Moxó va presentar la dimissió.