Francesc Miró-Sans (1953-1961)

Després de la dimissió d'Enric Martí es van convocar insòlitament, aprofitant un buit legal, eleccions a la presidència per sufragi universal.

Miró-Sans (Barcelona, 1918-1989) va derrotar Amat Casajuana per només 311 vots de diferència i el 23 de desembre del 1953 es va convertir en el nou president del Futbol Club Barcelona.

En l'àmbit esportiu, el Barça va estrenar el seu palmarès europeu adjudicant-se dues Copes de Fires i en les competicions estatals va conquerir dues Lligues i dues Copes. En el mandat de Miró-Sans destaca especialment el seu impuls en la construcció del Camp Nou, estadi que va inaugurar el 24 de setembre del 1957, i que representava un veritable salt en la història del club, en assolir un gran estadi, que responia al notable increment de la massa social blaugrana.

L'any 1958, Miró-Sans es va convertir en el primer president reelegit en unes eleccions, si bé aquestes van ser ben diferents de les anteriors, ja que en aquesta ocasió es van designar per sorteig 200 socis compromissaris que havien de decidir qui seria el màxim mandatari del club. Francesc Miró-Sans va superar clarament l'altre candidat, Antoni Palés, aconseguint el 75 per cent dels vots. Tot i això, algunes de les seves decisions van provocar desacords en el si de l'Entitat, fet que va anar complicant la seva situació fins que es va fer insostenible. Així, el 28 de febrer del 1961, un any abans de finalitzar el seu segon mandat, Miró-Sans va presentar la seva dimissió.