Enric Cardona (1923-1924)

El quinzè president de la història del Futbol Club Barcelona va estrenar el seu mandat el 29 de juliol del 1923 succeint Joan Gamper després de la seva quarta etapa al capdavant de l'entitat.

Pocs mesos després va començar la dictadura de Primo de Rivera i el Barça, com a defensor del nacionalisme català, es va convertir en un club perseguit. Com a conseqüència d'això, la directiva va fer una crida a l'afició perquè es comportés amb correcció.

La presidència de Cardona (Barcelona, 1886-1966) va estar marcada per la trajectòria de l'equip. La temporada va començar bé, ja que el Barça es va proclamar campió de Catalunya amb autoritat, atès que va guanyar els deu partits que va disputar. La superioritat demostrada pels blaugranes va desfermar l'eufòria entre els socis, però en les semifinals del Campionat d'Espanya, el Real Unión d'Irun va eliminar el Barça golejant-lo per 6 a 1. Aquesta desfeta va provocar un enfrontament entre la junta directiva i els jugadors, i malgrat que el conflicte es va solucionar, l'1 de juny del 1924, Cardona va deixar el càrrec cedint la presidència a Gamper que l'acceptaria per darrer cop.