FERENC PLATKO

Platko (Budapest, Hongria, 1898 – Santiago de Xile, 1983) va ser fitxat l’any 1923 amb la missió de fer oblidar un altre mite ideal de la porteria: Ricardo Zamora.

Ho va aconseguir amb escreix gràcies a les seves qualitats excepcionals sota els pals, entre les quals destacaven les seves valentes sortides de porteria davant les situacions més compromeses i, sobretot, una enorme seguretat que s’encomanava als seus companys. Va ser, en definitiva, una de les pedres angulars del Barça de l’edat d’or.

L’any 1928 el poeta gadità Rafael Alberti el va immortalitzar amb un emotiu poema després de la seva heroica actuació a la final del Campionat d’Espanya, quan va es va quedar al terreny de joc malgrat haver rebut una forta puntada de peu al cap. Alberti li va dedicar epítets tan lírics com “tigre ardiente en la yerba de otro país”, “azul heroico y grana” i “oso rubio de sangre”.

Posteriorment va ocupar la direcció tècnica de l’equip barcelonista durant dues etapes diferents, a les temporades 1934/35 i 1955/56.