LADISLAU KUBALA

Figura mítica del barcelonisme, Kubala (Budapest, Hongria, 1927 – Barcelona 2002) va fitxar pel FC Barcelona el juny del 1950, quan va arribar a la Ciutat Comtal amb un equip de jugadors refugiats de països de l’Est anomenat Hungària.

Tanmateix, a causa de diverses traves burocràtiques, el seu debut oficial amb el Barça es va retardar fins a l’abril del 1951, però ben aviat va esdevenir un indiscutible ídol de l’afecció barcelonista.

Amb ell va començar una veritable edat daurada per al FC Barcelona. Kubala desplegava el seu joc al centre del camp i totes les seves qualitats futbolístiques destacaven pel seu to superlatiu: força física fora del comú, tècnica d’un malabarista, extraordinària visió de joc, habilitat rematadora, mestria insuperable en el llançament de faltes i penals i dots de líder al terreny de joc.

Amb ell, l’equip de les Cinc Copes (1951-52) ho va guanyar absolutament tot, i si durant els anys posteriors no va engrandir encara més el seu palmarès va ser a causa de les reiterades lesions que va patir a peus dels defenses contraris (sovint amb l'aquiescència arbitral) i que van anar minvant progressivament la seva capacitat. De tota manera, al final de la dècada dels 50 van tornar a reflorir llorers sota la direcció tècnica d’Helenio Herrera, quan ja era veterà. Es va retirar l’any 1961, però poc mesos després va entrenar el FC Barcelona fins que va ser cessat el 1963. L’any 1980 va tornar a accedir a la direcció tècnica del Barça, però tampoc va reeixir.

L’any 1993 l’estadi de Montjuïc va ser l’escenari d’un emotiu homenatge a la seva figura. Va morir a Barcelona el 17 de maig del 2002. A títol pòstum, el 5 de maig del 2003 el Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales li va atorgar la Medalla de Oro al Mérito en el Trabajo.