Català

Salta el menu

Menú d´idiomes


La consagració a Europa. De Wembley a Roma (1992-2009)


Torna a l´inici de la plana

Contingut

Enllaç al contingut associat

Reportatge sobre: Història

Imatge del reportatge titulat: La consagració a Europa. De Wembley a Roma (1992-2009)  Imatge del reportatge titulat: La consagració a Europa. De Wembley a Roma (1992-2009)  Imatge del reportatge titulat: La consagració a Europa. De Wembley a Roma (1992-2009)  Imatge del reportatge titulat: La consagració a Europa. De Wembley a Roma (1992-2009)  Imatge del reportatge titulat: La consagració a Europa. De Wembley a Roma (1992-2009)  Imatge del reportatge titulat: La consagració a Europa. De Wembley a Roma (1992-2009)  Imatge del reportatge titulat: La consagració a Europa. De Wembley a Roma (1992-2009)

La consagració a Europa. De Wembley a Roma (1992-2009)

La trajectòria del Dream Team, que va aconseguir la Copa d’Europa el 1992, posava el llistó en un nivell altíssim, i la derrota a la final de la Copa d’Europa a Atenes el 1994 va marcar la fi d’un cicle esportiu.

La polèmica marxa de l’entrenador Johan Cruyff el 1996 va obrir pas a una nova etapa, que va donar els seus primers fruits el 1997, amb una nova Recopa i la Copa del Rei, i la temporada següent amb victòria a la Copa, la Lliga i la Supercopa d’Europa.

Tot i els resultats esportius, certament la marxa de Cruyff va obrir una profunda escletxa entre la massa social, que influïa en gran mesura la vida del club. Tot plegat es produïa mentre la presència de la dinàmica econòmica en el futbol feia un pas més: les grans esponsoritzacions, els contractes televisius i d’imatge, el pagament per veure (ppv), les clàusules de rescissió dels contractes dels jugadors... Tot anava fent més complexa la gestió dels grans clubs de futbol, en una dinàmica imparable. El contrapunt a aquest procés va ser la celebració del Centenari del club, que va tornar a posar en evidència els valors del barcelonisme. Tanmateix, la divisió dels afeccionats seguia vigent i va provocar la fi del mandat de Josep Lluís Núñez, a qui va succeir breument Joan Gaspart, fins que el 2003 va accedir a la presidència Joan Laporta.

Trajectòria desigual

Amb Bobby Robson i Louis Van Gaal com a entrenadors, l’equip va assolir alguns resultats notables, especialment a les temporades 1996-97, amb la Recopa, i les dues temporades següents, amb dos campionats de Lliga consecutius. Tanmateix, la sensació de final d’etapa s’estenia, i l’esquerda al si de l’entitat es feia més profunda. El fracàs esportiu de la temporada 1999-2000 va convèncer el president Núñez que era l’hora de dimitir del càrrec.

Celebrant el Centenari

No és fàcil per a cap entitat esdevenir centenària. Són poques les que aconsegueixen aquesta constància i continuïtat. Per això la celebració del Centenari del club va omplir un any molt intens d’activitats de tot tipus, des del novembre del 1998 fins al novembre del 1999. El pintor Antoni Tàpies va fer el cartell oficial i el cantant Joan Manuel Serrat va cantar el 'Cant del Barça' des del mig de la gespa del Camp Nou. El Centenari volia ser el punt d'enllaç entre un passat gloriós i un futur ple d'il•lusions. En aquella històrica temporada, la del Centenari, el Barça va guanyar les lligues de futbol, bàsquet, handbol i hoquei patins.

Interregne

La dimissió del president Núñez va portar a unes eleccions (juliol 2000), que va guanyar Joan Gaspart, que havia estat vicepresident durant els 22 anys anteriors. El candidat derrotat va ser Lluís Bassat. El mandat de Gaspart no va aconseguir títols esportius, de manera que la crisi del club es va fer més intensa. El febrer del 2003 va dimitir i va encetar-se una situació de provisionalitat que no es va resoldre fins al juliol, amb la celebració d’unes noves eleccions. Naturalment, aquest ambient de crisi no exclou que s’assolís algun títol important en les seccions del club, com la Lliga Europea que va aconseguir l’equip de bàsquet el maig de 2003.

Joan Laporta, president

El 15 de juny del 2003 es van celebrar eleccions a la presidència del club. El jove advocat Joan Laporta va resultar-ne guanyador, per davant del publicista Lluís Bassat. D'aquesta manera començava una nova etapa, marcada per la il•lusió del nou projecte i el fitxatge de figures mundials com Ronaldinho, Deco i Eto'o. Aquest nou equip no va tardar a assolir resultats, aconseguint la Lliga 2004-2005, que va revalidar la temporada següent. Aquests èxits esportius, que culminen amb la segona Copa d’Europa, es combinen amb una decidida empenta per rellançar i actualitzar la implicació social del Barça, aprofundint en la divisa 'més que un club'. Tot plegat porta a marcar noves fites sobre el volum d’associats, que el 2006, gràcies a la campanya 'El Gran Repte', supera per primer cop els 150.000 socis.

Un 2006 de somni

No hi ha dubte que l’any 2006 passarà a la història blaugrana com un any especial. El club va assolir la seva segona Copa d’Europa, a París, davant de l’Arsenal, al qual va vèncer per 2-1. Però també va ser l’any de la inauguració de la Ciutat Esportiva Joan Gamper, a Sant Joan Despí, i de la signatura de l’acord de col•laboració del Barça amb l'Unicef, al mes de setembre a la seu de Nacions Unides a Nova York. Un acord que projecta la imatge solidària del Barça a tot arreu, i que globalitza definitivament el 'més que un club'.

2009: El millor any de la història

Amb l’arribada de l’entrenador Josep Guardiola el primer equip va prendre noves energies i l’any 2009 va esdevenir el més exitós de tota la història del club, amb la consecució de la Copa del Rei, la Lliga espanyola, la Champions League, la Supercopa d’Espanya, la Supercopa d’Europa i el Mundial de Clubs, tots sis títols aconseguits amb autoritat i amb el reconeixement unànime de la superioritat en el terreny de joc d’un equip en que la presència dels jugadors formats a la Masia, com Puyol, Messi, Iniesta, Xavi o Pedro és la base fonamental. La victòria per 2-6 al Santiago Bernabéu, la final de Roma davant el Manchester United (2-0) o el triomf al Mundial de Clubs (2-1 a la final davant l’Estudiantes argentí) esdevenen ja partits de referència per al barcelonisme. Naturalment, aquests èxits esportius han reforçat enormement la projecció social i mediàtica del club, que al novembre del 2009 assoleix la xifra rècord de 172.938 socis.

La temporada 2009/10, la segona de Guardiola al capdavant de la banqueta, culmina amb la consecució del segon títol de Lliga consecutiu, el vintè de la història del club, i que serà recordat com el dels “99 punts” per tractar-se d’una puntuació de rècord. La plantilla acabaria jugant-se la competició de la regularitat fins a l’últim partit, davant el Valladolid, i celebraria el títol el mateix dia, davant l’afició del Camp Nou.

Més que un club


Patrocinadors oficials


Copyright - FCBarcelona | Nota Legal | Venda entrades | Aquesta pàgina web és l´única oficial del FC Barcelona

Segueix-nos a: Facebook | Twitter | Youtube | RSS


Torna a l´inici del contingut d´aquesta plana
Torna a l´inici de la plana