Del 75è aniversari a la primera Copa d’Europa (1974-1992)

El 75è aniversari havia demostrat àmpliament el potencial del club i el seu ressò a la societat catalana, en uns moments en què la vida ciutadana estava molt marcada pels condicionants polítics que imposava la dictadura franquista.

L'arribada de la democràcia no només significava un canvi polític per al país, sinó que s'estenia a tots els àmbits de la vida social, també el món de l'esport. Els clubs s’haurien de regir ara democràticament, d’igual manera que les federacions, que tindrien com a interlocutors uns governs democràtics, tant en l’àmbit espanyol com amb l’autonomia catalana.

Al Barça el president Agustí Montal condueix el club durant la transició democràtica fins que les primeres eleccions en què podien votar tots els socis porten a la presidència Josep Lluís Núñez, que protagonitza el mandat presidencial més llarg de la història del club. Són uns anys en què el món del futbol canvia arreu. La contractació de jugadors estrangers es consolida i la dimensió econòmica creix enormement, en part pel pes dels anomenats aleshores "ingressos atípics", entre els quals destacaven els drets televisius, especialment quan van entrar en joc els contractes amb les televisions privades. La trajectòria esportiva del club va ser contradictòria. Va tardar deu anys a aconseguir un nou títol de Lliga, però també va assolir el seu èxit més preuat, la Copa d’Europa, i va encadenar quatre lligues seguides amb el Dream Team.

Les eleccions del 1978

Després de moltíssims anys sense poder celebrar eleccions lliures, el maig del 1978 el conjunt dels socis van poder triar el seu president. El resultat va ser molt ajustat entre dos dels tres candidats: Josep Lluís Núñez va assolir 10.352 vots; Ferran Ariño, 9.537; i Nicolau Casaus, 6.202. Núñez va esdevenir, doncs, el nou president, càrrec en què es va mantenir fins a l’any 2000.

La marea blaugrana de Basilea

L’any 1979 el Barça va protagonitzar una fita molt important. Va guanyar la seva primera Recopa a la ciutat de Basilea. Però, a més, aquest triomf va anar acompanyat per una impressionant expedició de prop de 30.000 barcelonistes que van passejar senyeres i banderes blaugranes per Europa. El títol europeu va merèixer una celebració sense precedents aleshores pels carrers de Barcelona i altres ciutats catalanes. El 1982 i el 1989 el Barça va tornar a guanyar la Recopa.

Un club que no para de créixer

Al llarg d’aquests anys el club no va parar de créixer. Els 66.000 socis del 1974 eren ja 77.000 el 1978, i van incrementar-se fins als 98.000 el 1992, tot i que abans s’havia assolit un màxim de 108.000 el 1986. Les penyes també van augmentar de forma molt notable. Si el 1979 n’hi havia 96, l’any 1993 s’aproximaven a les 700. Patrimonialment cal destacar l’ampliació del Camp Nou, amb motiu del Campionat del Món del 1982, i la construcció del Miniestadi, el mateix any.

Urruti, t’estimo

La Lliga semblava que seguia resistint-se, però la temporada 1984-1985 va ser un passeig per al club, que va aconseguir el títol quatre jornades abans de finalitzar la competició, amb una victòria a Valladolid. Aquella victòria es va assolir gràcies al fet que el porter Urruti va aturar un penal en els últims minuts. L’aturada del porter va significar la consecució matemàtica del títol. L’emoció del moment la va descriure encertadament el locutor Joaquim M. Puyal quan va cridar 'Urruti, t’estimo', expressió que es va fer ben popular. En aquell equip destacaven Julio Alberto, Migueli, Archibald, Schuster, o el capità Alexanco.

L’època del Dream Team (1990-1994)

Després de la Lliga aconseguida el 1985 es va produir una gran decepció, en perdre la final de la Copa d’Europa el 1986 a Sevilla. Posteriorment es van afegir altres problemes, que van culminar amb l’anomenat motí de l’Hesperia, on els jugadors van demanar la dimissió de la directiva. Tot plegat obligava la directiva a buscar el revulsiu necessari per remuntar la trajectòria esportiva de l’equip. Aquest revulsiu s’anomenava Johan Cruyff, que va introduir la seva filosofia futbolística i va fer una gran renovació de la plantilla. Així va anar construint un equip guanyador, que va ser conegut com el Dream Team. Aquest equip va assolir molts èxits, entre els quals destaquen quatre títols de Lliga consecutius (1991 a 1994) i la primera Copa d’Europa de l’entitat.

20 de maig del 1992: un dia inoblidable

La primera Copa d'Europa, guanyada la nit del 20 de maig del 1992 en el mític estadi londinenc de Wembley, mereix un punt i a part. Es va jugar contra els genovesos del Sampdoria i es va guanyar per 1 gol a 0, gràcies a una falta llançada magistralment per Ronald Koeman. L'equip campió d'Europa va jugar amb aquest onze titular: Zubizarreta, Nando, Ferrer, Koeman, Juan Carlos, Bakero, Salinas (Goikoetxea), Stòitxkov, Laudrup, Guardiola (Alexanko) i Eusebio.