A finals de 2007, el nombre de persones sota la protecció de l'ACNUR s'acostava als 33 milions, i prop del 80% són dones i nens.
L'ACNUR no només proporciona assistència als refugiats, sinó també als desplaçats interns,
sol•licitants d'asil, apàtrides, repatriats i altres persones necessitades. El total mundial
de persones desarrelades, ja sigui sota la protecció de l'ACNUR o fora de l'àrea de la seva
competència, supera els 40 milions, és a dir: una de cada 156 persones al planeta.
Assistència 60 milions de persones
Durant més de mig segle des de la seva creació, l'ACNUR ha proporcionat assistència a prop de
60 milions de persones, i això l’ha fet guanyar dos Premis Nobel de la Pau (1954 i 1981) i el
Premi Príncep d'Astúries a la Cooperació Internacional, l’any 2001.
Els refugiats són persones que es troben fora del seu país a causa del temor fundat de ser
perseguides per motius de raça, religió, nacionalitat, pertinença a un grup social determinat o
opinions polítiques. Molts han fugit per la guerra i les violacions dels drets humans.
Protecció internacional
La responsabilitat més important de l'ACNUR, coneguda com a “protecció
internacional”, consisteix a assegurar el respecte pels drets bàsics dels refugiats (inclòs
el dret de sol·licitar asil) i assegurar que cap persona sigui tornada en contra de la seva
voluntat a un país on tem ser perseguida. L'organització promou les convencions internacionals
sobre refugiats, verifica el compliment dels governs del dret internacional i proporciona
assistència d'emergència i suport material als civils que fugen, i els proporciona aliments, aigua,
aixopluc i atenció mèdica.
En busca de solucions
Al costat dels governs, les ONG i la societat civil, l'ACNUR busca solucions perdurables per
als refugiats en tres àrees principals: la repatriació voluntària, que acostuma a ser la solució
preferida per la majoria dels refugiats i governs d’acollida, tot i que no sempre és
possible, i en aquests casos l'ACNUR els ajuda en el procés d'integració a reconstruir les seves
vides en un altre lloc, ja sigui al país d'asil o en un tercer país que vulgui acceptar aquestes
persones desarrelades —reassentament.