FCBARCELONA.CAT

Discurs a la seu de l'ACNUR

A continuació us reproduïm el discurs que el president Joan Laporta va pronunciar el 22 de gener de 2008 a Ginebra durant l'acte de signatura de l'acord amb l'UNCHR/ACNUR.

Senyores i senyors,

La raó de ser del FC Barcelona és el futbol.

Les persones que van fundar el club a les acaballes del segle XIX volien jugar a futbol. Eren homes que havien fet de l’esport la seva forma de vida. Per aquesta raó es van trobar i van fundar el FC Barcelona.

Tanmateix, aquells mateixos homes, a mesura que el club es feia gran, van procurar d’inserir el club en l’entramat social de Catalunya.

És a dir, que de seguida van ser conscients que el FC Barcelona formava part de la societat civil catalana i que havia d’actuar en conseqüència.

Desafortunadament, nosaltres, els catalans, entenem el sofriment que comporta ser forçats a allunyar-nos de la nostra terra i de la nostra família. Això mateix va passar durant un període de la nostra història com a conseqüència d’una guerra civil.

Mirin, nosaltres acostumem a dir que Catalunya és una nació sense estat. Això, però, no és del tot acurat, ja que, avui en dia, som part de l’Estat espanyol. Més enllà d’això, sovint Catalunya ha estat una nació amb no només un, sinó dos, estats, que ens han demanat que ens hi integréssim.

Potser per això, els catalans, la societat civil catalana, ha hagut d’espavilar-se i prendre consciència que havia de fer tot el que l’estat deixava de fer.

El 26 de novembre, l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats, el senyor António Guterres, afirmava en el seu discurs davant del tercer simposi sobre responsabilitat social corporativa i assistència humanitària que feia falta un compromís de la societat civil, dels mitjans de comunicació i del sector privat per afrontar el que considera les tres grans causes que fan que les persones marxin dels seus llocs d’origen i es converteixin en refugiats: la pobresa, el canvi climàtic i la degradació del medi ambient i els conflictes i les persecucions.

Deia també el senyor Guterres que els moviments estan fent que les nostres societats siguin multiètniques, multireligioses i multiculturals.

El FC Barcelona, igual que la resta de clubs de futbol i entitats esportives, és un reflex de la societat. La globalització ha obert els mercats, i avui tots els clubs tenim a les nostres plantilles i al nostre planter jugadors d’arreu del món, de totes les ètnies i de totes les religions del món.

No crec que els clubs de futbol siguem un cas únic, però som un bon observatori per copsar l’evolució de les nostres societats.

Totes aquestes reflexions tenen com a objectiu fer entendre per què un club de futbol es disposa a firmar un acord amb l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats.

Perquè tenim consciència social, perquè entenem que el futbol i l’esport, els seus valors d’esforç, de disciplina, de sacrifici i de treball en equip, són eines idònies per educar les nostres societats.

Perquè creiem que és de justícia tornar a la societat una part del molt que ens dóna cada dia.

Perquè no costa res mirar de fer feliços els nens, i el seu somriure és el millor triomf.

Aquest compromís social del FC Barcelona ens ha dut, per mitjà de la nostra Fundació, a adherir-nos l’any 2006 als Objectius de les Nacions Unides per al Desenvolupament del Mil•lenni i a firmar sengles acords amb l’Unicef i la Unesco.

A més d’aquests acords globals, des de la Fundació del FC Barcelona impulsem programes i jornades educatives que tenen com a eix d’actuació l’esport entès com a eina per a la inclusió social dels nens més vulnerables per millorar l’accés a l’educació i la formació entre els nens i els joves i per promoure els valors de l’esport com a eina educativa per fer millors els nostres ciutadans.

L’acord que firmem amb l’ACNUR va en aquest sentit: sensibilitzar la societat en general sobre la situació d’elevada vulnerabilitat que afecta els milions de refugiats que hi ha al món i la importància que l’esport té com a eina educativa i d’inclusió social.

Hem optat per un enfocament integral de l’educació que abasti la nutrició, l’educació, l’assistència sanitària, l’accés a l’aigua potable, el suport psicosocial, la protecció legal i la igualtat de gèneres.

És un acord inèdit. Per primera vegada, l’ACNUR i un club de futbol treballaran plegats en programes concrets per donar suport i protecció als refugiats i els desplaçats, i es farà una atenció especial als nens, per garantir-ne un desenvolupament físic, emocional i intel•lectual adequat mitjançant l’esport.

Aquests programes els desenvoluparem de manera conjunta als camps, els assentaments i els països que acordem, i serem els responsables de trobar el finançament necessari.

Amb aquest acord, l’ACNUR i el FC Barcelona assumim davant el món un compromís extraordinari. En som conscients, plenament i absolutament. És un compromís que ens engresca i ens il•lusiona.

És el partit més difícil del FC Barcelona. Estem preparats per jugar-lo.

Moltes gràcies.