Tots dos són jugadors del primer equip d’hoquei i els dos van ser protagonistes al Mundial de San Juan (Argentina). Mia Ordeig va celebrar el títol –el quart mundial consecutiu– amb Espanya, mentre que Reinaldo García es va haver de conformar amb la plata. Els dos blaugranes van explicar les sensacions que van tenir en un campionat d’aquest nivell i com afronten la pròxima temporada, que comença d’aquí a dues setmanes. Ordeig i Nalo van ser presents al programa de Barça TV ‘ADN Seccions’.

Reinaldo García, subcampió del món

“Ja és la tercera vegada que quedo segon i que el meu company m’ha tret el campionat. Va ser una experiència maca, davant de tot el públic. He tingut l’oportunitat de jugar altres mundials, i comparant aquest amb els altres, tant de bo fossin tots els mundials com el d’Argentina”.

“Espanya va jugar molt bé. Tenia controlat el partit. Era molt complicat remuntar sabent contra qui jugàvem, amb un equip tan organitzat en defensa”.

“Si sabéssim jugar per guanyar, ja ho hauríem intentat! Ells tenen moltes virtuts, armes... Porten molts anys desplegant un gran hoquei, 10 anys. I any rere any ho continuen demostrant, a Mundials, Europeus... És la generació d’or, i s’ho han guanyat”.

“Ja teníem ganes de tornar. A tots ens havien donat una setmana de descans però ja ens estem entrenant. Tenim ganes de començar en aquest nou grup i d’intentar fer-ho el millor possible”.

“Dijous vam tenir una xerrada amb Gaby Cairo, i ens va explicar la metodologia d’entrenaments i de joc. Ha estat molt motivant. A veure si aconseguim els objectius que ens marquem, tot i que no serà fàcil”.

“La temporada passada vam perdre molts punts contra equips de sota de la part mitjana-baixa de la classificació. I és que no hi ha guanyadors anticipats. Aquests partits són els més complicats. Hem de jugar tots els partits com si fossin els últims que juguem”.

Mia Ordeig, campió del món

“Ha estat molt especial. Quan vaig veure el pavelló em va venir la imatge del 2001. Jo era a casa, a les 5 de la matinada, en el sofà, veient com els meus companys jugaven i guanyaven, i em van venir unes ganes terribles d’anar-hi. I ara, quan vaig saltar a la pista, amb 8.000 persones cridant, em va sortir tot. Li vaig dir al preparador físic ‘aquesta no se’ns escapa’, i, afortunadament, l’hem guanyada”.

“Aitor Egurrola i Alberto Berrogán són dues persones que sempre estan contentes i alegres i t’ho transmeten. Segur que aquest mes ha estat difícil entrenar-se amb juvenils i júniors, però el Gaby Cairo ens ha dit que estan treballant molt bé”.

“Afrontem amb il·lusió la nova etapa, amb el canvi d’entrenador... Tenim il·lusió per canviar el signe de l’any passat i tornar a ser un equip de referència”.

“El Reus serà un dels rivals a tenir en compte. També el Liceo, el Vic, l’Igualada... les jornades ens posaran on hem d’estar”.

“Les medalles i títols aconseguits els tinc en un lloc especial a casa dels meus pares, ordenats amb primers classificats, subcampionats... Encara hi vaig, de tant en tant ,per recordar els bons moments, perquè moltes vegades val la pena pensar-hi per tirar endavant en els moments més complicats”.