Tot i que hi ha molts jugadors formats de blaugrana a l’OK Lliga –Albert Casanovas al Reus Deportiu, Lluís Ferrer al Vendrell... per citar un parell d’exemples–, les fornades de jugadors que han ascendit al primer equip blaugrana no han tingut continuïtat. Els motius, molts. Alberto Borregán i Aitor Egurrola van ser els últims a mantenir una progressió d’excel•lència. Ara, però, hi ha dos nois que tenen a l’abast aportar saba nova al Barça Sorli Discau. Aquests són Marc Julià i Xavi Barroso.

Gaby Cairo, l’entrenador blaugrana, ja va anunciar la presència d’aquests dos nois a la dinàmica de l’equip professional.

“És una il•lusió molt gran”, explica Barroso, recordant el moment en què el mateix Cairo, Ricard Muñoz –l’entrenador ajudant– i Eduard Castro –el coordinador de la base– van anunciar-li la notícia: “Hi era amb els meus pares, en una reunió que vam tenir a la Masia. No sabia si creure-m’ho o no. Ens vam quedar molts sorpresos, però també agraïts perquè apostessin tant per mi com pel Marc. Donarem el 100%”.

“Quan m’ho van dir vaig abaixar el cap. És un somni fet realitat. Ara, fins i tot, em costa creure-ho, tot i que corrien rumors”, comenta Marc Julià. I és que el seu entrenador fins ara, Francesc Linares, li va deixar entreveure que tindria “alguna sorpresa”.

Barroso, el seny sobre patins

Xavi Barroso té 18 anys, a punt de fer-ne 19. El de Caldes de Montbui ha passat pels equips inferiors blaugrana i ha destacat en tots. “Em defineixo com un jugador molt treballador, que hi posa moltes ganes. Jugo cada minut com si fos l’últim”, afirma aquest migcampista endarrerit “però amb gol”.

El barceloní ja ha participat en molts entrenaments amb el primer equip i, fins i tot, ha tingut algun minut a la pista. “A partir d’ara treballaré tot el possible i aprofitaré les oportunitats que se’m brindin”, reitera Barroso, que no amaga una il•lusió superba per ser jugador del primer equip blaugrana amb tots els ets i uts.

Julià, la perla del planter

Amb només 16 anys –en farà 17 el 14 d’agost–, Marc Julià és una de les joies més preuades del planter blaugrana. Nascut a Olot però amb formació en els equips inferiors del Barça, la seva capacitat golejadora i la desinhibició sobre la pista el fan ser més una realitat que no pas un diamant en brut.

“Sóc un migcampista més ofensiu que el Xavi. En diuen un jugador desequilibrant, amb gol. Se’m dóna bé”, reconeix el garrotxí amb un to de timidesa, que no demostra gens quan es calça els patins. De fet, Marc Julià va ser nominat aquest any al premi ‘Garrotxí de l’any’, un guardó que concedeixen als millors jugadors de la comarca i ell va estar entre els quatre finalistes. “Agraeixo només el fet d’haver estar nominat”, afegeix el noi.

Tot i que el Marc és molt jove, recorda el que serà el seu nou entrenador com a jugador: “Era un davanter nat, que rematava al segon pal, sobretot pilotes altes”.

Cairo és un model a seguir per a Julià. “Com Beto. Més que els noms són la història del Barça, el millor club del món”, justifica l’olotí.

La Copa d’Europa, la debilitat

Com a jugadors del primer equip blaugrana ja pensen amb ambició. Tots dos coincideixen en quin és el títol que més gràcia els faria guanyar. “Potser la Copa d’Europa. El fet d’aixecar-la, d’esclatar d’eufòria... A part de la Lliga, perquè és el títol de la regularitat, crec que la Copa d’Europa és molt significativa”, assegura Marc Julià, paraules en les quals està d’acord el Xavi.