Un dels jugadors més grans del panorama mundial de l’hoquei patins. Un mite fet blaugrana. I, actualment, un aficionat més a aquest esport. Gerent de les seccions no professionals del FC Barcelona, Gaby Cairo avala l’etiqueta de favorit del Barça Sorli Discau davant de la Final a Vuit.

“Quan jo jugava sempre em considerava favorit i m’agradava molt. Crec que el Barça és el favorit perquè té els millors equips del món”, exalta l’excapità blaugrana, un home que va ajudar a renéixer la reeixida secció d’hoquei patins blaugrana. Cairo va alçar cinc Copes d’Europea, tres de consecutives. Per talent i per caràcter l’argentí és més que un referent per parlar de la final europea: “Tenim molta més pressió perquè s’organitza a Andorra i juguem com a locals gairebé. Però espero que els jugadors surtin al partit com a favorits i que ho demostrin a la pista”.

Barça i Porto, una història força relacionada

Per a tot esportista d’elit, guanyar una Copa d’Europa és “l’objectiu màxim d’una temporada”, assegura Gaby. “És una competició molt maca. En el futbol també es valora molt la Champions. Tot i que la Lliga sigui el trofeu de la regularitat, la Copa d’Europa és el que tothom vol”.

Gaby Cairo continua molt vinculat al món de l’hoquei. És impossible desconnectar quan és la teva vida. Sobre el Porto, Cairo explica que “és un equip molt ràpid, que va a l’atac. Pedro Gil té un joc ofensiu molt explosiu. Són capaços de fer el millor i el pitjor. Si guanyes de quatre gols has d’estar a l’aguait perquè et poden remuntar. I si van perdent sempre ataquen. És el pitjor equip que podia tocar als quarts de final i crec que si guanyem aquest partit ho tindrem molt bé per guanyar la Copa d’Europa”.

Precisament els portuguesos s’han creuat molts cops en el camí blaugrana. Gaby Cairo recorda alguns moments mítics: “La primera Copa d’Europa que vaig perdre va ser amb el Noia contra el Porto. Franklin, l’actual entrenador, era el seu porter. La veritat és que em va saber molt greu. Després vam tenir una època plena d'èxit davant d’ells. Vam guanyar la primera Copa d’Europa al Palau el 1997 amb el Porto a la pròrroga i després vam guanyar una altra l’any 2000 amb un final de partit esperpèntic. Va ser l’única Copa d’Europa que va tenir una repercussió impressionant, ja que hi va haver un caos tant a la pista com a la grada, tothom llançant coses... I la meva última Copa d’Europa també la vam guanyar contra el Porto a Viareggio. Espero que segueixi sent positiu, com ho va ser quan hi era jo, i que puguem eliminar el Porto”.