L’última jornada de Lliga Asobal enfronta el Barça Borges a l’Antequera dissabte a les 18.30 h al Palau Blaugrana. Aquest serà l’últim partit d’Iker Romero a la que ha estat casa seva durant vuit anys. El jugador vitorià, pura passió sobre la pista, està vivint un cúmul de sensacions en què es barreja l’alegria del títol de Lliga, la il•lusió de la Final 4 i la tristesa de deixar el club de la seva vida. Iker es prepara per viure-ho tot plegat i ens ho explica en una entrevista a Barça TV i el web del Club.

Dissabte és el seu últim partit al Palau. Quines sensacions prèvies té?

“Dures, difícils. Serà el partit més difícil per mi, més difícil que qualsevol final de les que he jugat. Crec que seran sensacions semblants al primer partit que vaig jugar aquí al Palau. Espero que arribi aquell dia i acomiadar-me tan feliç com sigui possible del Palau.”

Què trobarà a faltar quan marxi?

“Tot. Jo he estat més a Barcelona i al Palau que a Vitòria, que és casa meva. Ja fa vuit anys que sóc aquí, gairebé un terç de la meva vida l’he passada en aquesta ciutat i en aquesta pista. Fa vuit anys que m’hi entreno i hi jugo tots els partits. Aquí he perdut suor, sang i trossos d’os i he guanyat totes les alegries que hem tingut en les tardes bones viscudes aquí al Palau. Ho trobaré a faltar tot. Sé que dissabte serà un dia dur per a mi. Feliç, perquè sé que hi vol venir gent que em vol dir adéu. Poder acomiadar-me del Palau com ho faré, per la porta gran i amb tot l’afecte del món, és un dels millors comiats que podia esperar.”

A Logronyo ja va viure un avanç del que li pot esperar al Palau. Els seus companys el van mantejar i van celebrar el títol. Com va viure aquell dia?

“També va ser difícil. Quan quedava un minut i vaig veure que ja guanyàvem la Lliga, tothom es va desbordar. Quan va acabar el partit ja em vaig adonar que ha acabat un cicle per a mi i que s’està acabant el meu temps aquí. Sents felicitat per la Lliga i pel repte de la Final a Quatre, però són moments difícils.”

Diumenge, quan van sortir a la gespa del Camp Nou amb l’equip per oferir el títol de Lliga a l’afició, el públic el va ovacionar espontàniament. Com va ser aquell moment?

“Se’m va posar la pell de gallina. Tot el carinyo que em donen els culers, pel carrer, aquí al Palau i al Camp Nou és molt especial. Totes les paraules d’agraïment que els pugui dir són poques. No puc expressar amb paraules tot el que els dec i com m’han tractat aquests vuit anys.”

També s’acomiada de la Lliga Asobal, on ha desenvolupat tota la seva vida professional.

“Està clar que se m’ha acabat un cicle. He de reconèixer que quan vaig saber que no em renovaven aquí, l’opció que tenia clara era no continuar a un altre equip Asobal, que me n’anava a la Bundesliga. Ara mateix és la Lliga més potent del món. Tampoc volia jugar en un altre club on hagués jugat. No podent ser en el club de la meva vida, no anava a enfrontar-me al Barça.”

En els seus vuit anys al Barça, fins ara tenia una Lliga Asobal i una Lliga de Campions. Aquest any pot doblar tots dos títols. És potser la millor temporada de l’equip des que hi és?

“M’agrada treure sempre les coses positives, i dins de la tristesa del meu comiat, me’n vaig guanyant la Lliga després de cinc anys, que ho necessitàvem, i estant a la Final a Quatre, que mai se sap. Amb la Lliga en tinc més que suficient, però si guanyem la Champions, seria un dels millors comiats.”

A la Final a Quatre de Colònia tindrà un bon aperitiu del que li espera en el seu futur a la Bundesliga. Com va assimilant la seva nova etapa a Alemanya?

“No ho he assimilat. Ara estic només pensant en el Barça i em costarà assimilar-ho. Quan acabem la Final a Quatre i comencem les vacances, que tinc tres setmanes només perquè la pretemporada allà comença abans, crec que al juliol començaré a assimilar que he deixat el Barça i que sóc en un altre club.”