Quedava un minut perquè finalitzés el partit i el marcador reflectiu un empat a 27. El Barça Borges havia esgotat el temps de la jugada i els àrbitres estaven a punt de xiular passiu. Aleshores, Víctor Tomás, amb la complicitat de Laszlo Nagy es va treure de la butxaca una jugada increïble. “Alguna vegada havíem fet aquesta jugada en els entrenaments, li díem 'la tonta', perquè el Laszlo passa i es queda quiet per no deixar passar els defenses. Em vaig dir salta i juga-te-la. Va entrar i jo, molt content”, explica en Víctor, satisfet de la seva temeritat.

Poc habitual de les rosques

I és que és poc habitual veure aquest extrem blaugrana fer llançaments de rosca, més donat sempre a llançar amb potència. “A jugadors com Juanín, que tenen més finura, els agrada molt fer la rosca, però jo quan salto obert m’agrada més tirar fort. En aquest cas, si hagués tirat fort, hagués foradat el porter. La rosca sí que acostumo a fer-la en els entrenaments, però en els partits no acostumo a prodigar-me gaire”, assegura Tomàs.

Lumbàlgia superada

Un partit com el que va fer davant l’Ademar demostra que l’extrem blaugrana es troba en el millor moment de la temporada. Enrere queda la lumbàlgia que el va frenar a mitja temporada i es va perdre també el Mundial. “Va ser un cop psicològic molt dur. Ja no era la primera lesió que tenia. Em va costar molt treballar curar-ho perquè és una lesió molt especial”, recorda en Víctor, que ja ha superat l’etapa de jugar amb dolor, al principi del seu retorn després de la lesió.

Partícep de l’èxit de l’equip

Però aquesta segona volta ha pogut tornar a ser un més de l’equip i participar plenament en els èxits a la Lliga i la classificació per a la Final a Quatre de Colònia. “Van ser dos mesos durs, però al final deu n’hi do el que he pogut aportar a l’equip”, assegura el blaugrana. “Dono gràcies per això, perquè moltes vegades quan estàs lesionat i l’equip guanya no et sents gaire partícep”, afirma.