El partit ha començat amb l’oferiment del títol de la Minicopa que l’equip Cadet va aconseguir a Vigo amb motiu de la Copa del Rei. Precisament en aquella competició, el Cuatro Rayas Valladolid va ser el botxí del Barça Borges a les semifinals. Aquella derrota de ben segur que no l’han oblidat els jugadors blaugranes, mentalitzats per no cometre els errors que els van apartar de la final del torneig del KO. El resultat: victòria justa després d’una excel·lent segona meitat, sobretot en defensa.

Millors defenses que finalitzacions

El Cuatro Rayas de Juan Carlos Pastor, un equip en clara línia ascendent les darreres setmanes, ha sortit amb ganes de fer la guitza al Palau. De la mà de l’internacional Perales, amo i senyor de l’atac castellà, els visitants s’han avançat 2-4 en un inici de ritme elevat a banda i banda, però la màquina blaugrana no ha trigat a engegar, contestant amb un parcial de 4-0.

Juanín començava a fer estralls a la contra. I és que el duel del lleonès davant l’extrem del Valladolid Victor Alonso ha estat una de les millors alegries del primer temps. Tots dos han arribat al descans amb 5 gols, sent els principals finalitzadors de cada equips, si bé la balança global s’ha decantat per als blaugranes, més encertats en defensa davant un Valladolid a estones descol·locat. Jernemyr, una vegada més, ha estat a un nivell enorme.

El Barça Borges ha arribat al final dels primers 30 minuts quatre gols per sobre (16-12), la màxima renda aconseguida fins aleshores. Les intervencions de Saric, que ha substituït Sjöstrand a l’equador de la primera meitat, també han aixecat el Palau en un primer temps marcat pel bon to general però de millor defensa que no pas atac.

Superant la diferència històrica

A la represa, els blaugranes han recuperat l’olfacte i han obert ràpidament una escletxa definitiva (23-15). El Barça Borges castigava les precipitacions visitants i també algun atreviment excessiu de Pastor amb el porter jugador. Saric, que cada vegada es troba més a prop del seu millor nivell, ha tornat a regalar intervencions marca de la casa. En definitiva, el conjunt de Xavi Pascual ha sentenciat el seu rival amb les virtuts de tota la temporada.

Amb el partit trencat i just després d’un golàs de rosca de Noddesbo (26-17), Juan Carlos Pastor ha donat entrada a Svensson. L’exblaugrana s’ha endut la merescuda ovació de la grada, tot i que no ha pogut canviar un guió ja escrit. Saric seguia sent un mur i el Barça Borges ha igualat, amb 17 minuts per jugar, la màxima diferència històrica al Palau contra el Valladolid: +11 (temporada 92/93).

Iker Romero s’ha apuntat a la festa amb un gran segon temps a nivell individual, però la pallissa s’ha aconseguit a partir del joc de conjunt i, sobretot, d’una sòlida defensa, arguments per somniar amb la victòria contra el Kiel a la Lliga de Campions. A la competició domèstica, la d’aquest dimarts ha estat la 26a victòria en 26 jornades. El camí blaugrana en aquesta Lliga Asobal segueix sent immaculat i cada vegada està més a prop un títol ben merescut. La sentència matemàtica podria arribar dimarts vinent al Quijote Arena, la pista del Ciudad Real.