FCBARCELONA.CAT

26.05.2010 12:24

Masip: “La semifinal costarà molt”

Gustau Galvache / Cristina Collado

Lluny de caure en favoritismes, el secretari tècnic del Barça Borges, Enric Masip, vaticina una semifinal complicada. Si el Txekhov ha arribat fins a la F4 és per alguna cosa.

A dos dies perquè comenci la Final a Quatre de Colònia, el secretari tècnic de la secció ha parlat amb Barça TV i www.fcbarcelona.cat del rival del Barça Borges, el Txekhovskie, del bon moment de l’equip, sobretot des del punt d’inflexió que va suposar guanyar la Copa Asobal contra el Ciudad Real, així com d’alguns noms propis de l’equip.

Vostè que coneix bé com és un vestidor, com es viuen els dies previs a una Final a Quatre?

“Normalment l’actitud general canvia una mica. Hi ha gent que potser parla molt, però aquell dia està més callada, i a l’inrevés. Quan s’acosten els dies previs hi ha una flaire especial, perquè saps que tot l’any has treballat per això i que falta posar la cirereta final per tancar una de les millors temporades.”

I ara, com a secretari tècnic, vostè com viu aquests dies previs?

“No estic especialment nerviós perquè no ho he estat mai, ni com a jugador, però sí que sents una mica d’impotència quan estàs en una posició on no pots fer res. M’ho miro amb una cera distància i ara amb tranquil·litat, per gaudir del moment. Passi el que passi hem d’estar satisfets del rendiment de l’equip.”

L’equip ha anat de menys a més aquesta temporada. Quin creu que ha estat el punt d’inflexió que ha fet que l’equip hagi anat creixent?

“La Copa Asobal. És un partit de molta guerra on psicològicament nosaltres ens imposem al Ciudad Real fent un gran handbol i amb un arbitratge molt en contra. Això demostra a l’equip que som capaços de guanyar una competició sabent que l’equip està creixent. I som capaços de guanyar a Kiel per primera vegada a la seva història, i som capaços de guanyar a dues pistes tan complicades com són a la del Zagreb i la del Veszprém i fer un handbol divertit i dinàmic. Per a la gent, estàvem fent el millor handbol de tots els equips, però això no serveix de res si no aportes títols.”

Per primera vegada es juga una Final Four, com valora aquest nou format?

“L’únic que trobes a faltar és que no puguis aixecar la Copa a casa teva, davant la teva gent. Jo n’he guanyat sis, i d’aquestes, tres a casa i tres a fora, i quan és a fora sempre trobes a faltar viure-ho amb la teva gent. Si ho mirem des del punt de vista de l’espectacle, és molt millor amb un format de Final a Quatre, perquè aquest pròxim cap de setmana el món de l’handbol està a Colònia, on hi ha els quatre millors equips d’Europa. És un format on no s'especula sobre la diferència de gols. És un partit en què guanyes o te’n vas a fora. Has de jugar els 60 minuts a mort, sense especular, i saber dosificar-te també perquè en 24 hores tens un altre partit. És un tema psicològic, físic i tècnic.”

Com valora el Txekhovskie com a equip?

“Només dient que és la selecció russa, això ha de fer pensar. Perquè és veritat que no és la selecció de fa deu anys, que era campiona olímpica, però sí que és una selecció potent que treballa moltes hores. És un equip molt ràpid al contraatac i molt dur en defensa. En atac tenen un sistema de joc molt tancat, sempre fan el mateix, però ho fan bé. Són físicament molt forts i tenen un bon llançament des del darrere i els extrems fallen poc. L’únic punt feble que els veig és la porteria, però si el porter els para, com va passar contra el Montpeller a Rússia, són un equip molt competitiu. Per descomptat que la gent no pensi que ja estem a la final, perquè la semifinal costarà molt. Si estan aquí i han eliminat el Montpeller, vol dir que se’ls ha de respectar.”

Aquesta Final a Quatre seran els dos últims partits per a David Barrufet. Vostè que va viure també una retirada, com es viuen aquests dies?

“És una situació on et passen molts records pel cap perquè portes 20 anys a la casa i és molt maco tot el que has viscut. I depèn de com et quedis, encara és més maco. Si tens la sort de seguir vinculat al club, tot és fa més fàcil, perquè encara ensumes l’ambient. Al David el seguirem veient per aquí.”