Que no seria una final fàcil ho intuïa més d’un. El Caja Segovia ha demostrat que el paper de ventafocs era irreal i ha colpejat primer en la sèrie final de la Divisió d’Honor. Una victòria, a estones, contundent en el marcador, fruit de la poca punteria blaugrana. La insistència del conjunt de Marc Carmona ha estat a punt d’aixecar un partit impossible. Al final, 2-3 en un primer assalt trepidant i de color visitant.

El Palau, el sisè jugador

Si ahir el Palau Blaugrana va donar una empenta decisiva al Regal Barça, avui ha fet el mateix amb el Barça Alusport. Gairebé cinc mil persones han donat un cabdal suport als jugadors de Marc Carmona, que han estat a punt de remuntar un advers 0-3 quan ja ningú ho creia. És la millor notícia d’un mal resultat, però que deixa clar que la sèrie encara serà llarga.

Una bona prova de les intencions blaugrana ha estat que Torras ha provat el primer xut als 6 segons de partit, animant una graderia ja encesa feia estona. Però calia paciència, molta paciència per superar un rival intens, jove i descarat, un equip amb bona possessió de pilota i capacitat constant de desbordar. Els dos tècnics han començat aviat amb la roda de canvis a la russa (4 jugadors de cop) per intentar mantenir el ritme i desgastar el rival, i en aquest intercanvi han agafat avantatge els castellans.

El partit seguia tens, en espera d’una guspira que canviés el guió i, de retruc, el marcador. Molta intensitat, amb dues defenses treballant fort, tan fort que Cidão i Sedano no han hagut d’intervenir en els primers set minuts de joc. La primera ocasió ha estat una rematada de Tobe que Sedano ha aturat i blocat amb seguretat. L’habilidós David ha tingut la segona, amb una rematada d’esperó que no ha acabat de trobar porteria. Però no s’acabava de trobar còmode, l’equip blaugrana, que finalment ha rebut el 0-1 en un contraatac personal de Borja, que ha superat Sedano amb un xut per sota les cames.

Insistència sense punteria

La resposta blaugrana no s’ha fet esperar. Encoratjats, Javi Rodríguez i Saad han posat a prova els reflexos i la col·locació de Cidão. Els xuts posteriors de Lin i Saad no han trobat porteria per poc, i Torras ha fregat l’empat en un contraatac. El gol visitant ha despertat la bèstia blaugrana i Lin ha estat el següent a provar-ho, però el seu u contra u davant Cidão també ha estat refusat pel brasiler, decisiu. Velasco ha demanat temps mort per frenar els millors minuts d’un Barça Alusport al qual només li faltava la punteria necessària. Ho ha pogut comprovar Fernandão, amb un xut que s’ha estavellat al pal. Injust. I més injust ha estat veure com Esquerdinha, a la sortida d’una banda, feia el 0-2 sorprenent tothom amb un xut de puntera.

Aquest gol sí que ha fet mal als locals, molt penalitzats a cada pèrdua de pilota a la mitja pista amb les ràpides sortides al contraatac dels segovians, que a punt han estat de castigar encara més els desajustaments blaugrana. Dos xuts finals de Saad i Torras, amb una resposta poc ortodoxa del brasiler Cidão, han estat les últimes notícies locals abans que s’arribés al descans amb un preocupant 0-2 en el marcador.

Sedano ha intervingut decisivament a l’inici de la represa, evitant el tercer gol visitant. Les transicions visitants seguien sent vertiginoses i aquest era el risc de l’insistència blaugrana. I és que no ho ha deixat de provar, el Barça Alusport, però no trobava la manera de queixalar l’ordenada defensa d’un Caja Segovia que, a més, ha arribat a la cita molt sencer físicament.

Aquest Barça no es rendeix mai

El Palau ha detectat com era la situació, els problemes pels quals passava l’equip, i també hi ha posat de la seva part. Ari Santos i Javi han estat a punt de marcar i la tensió s’ha començat a instal·lar a la pista. Per bé i per mal, el partit era una muntanya amunt que s’havia d’escalar com fos, amb el cor i amb l’èpica que altres vegades ha acompanyat aquest equip. Però Antoñito, culminant una passada al segon pal d’Esquerdinha, ha fet el 0-3 i ha convertit el partit en una missió quasi impossible.

Carmona ha tret el porter jugador a la pista quan faltaven 10 minuts per al final, conscient que només arriscant el tot per al tot podia canviar el partit i salvar el primer punt de la sèrie. L’equip ha mogut bé la pilota, buscant el forat... Una falta de Fernandão ha significat un doble penal que Sergio Lozano no ha pogut transformar en el 0-4 a causa de la bona aturada de Sedano. Però Cidão també ha brillat en una rematada a boca de canó de Lin, Igor ha topat amb el pal i Fernandão no ha encertat a marcar al segon pal. Un i altre cop ho intentava de cinc, l’equip de Carmona, que ha tancat el seu rival en tot el segon temps sense sort, i sense punteria, fins que Saad, amb un xut escorat, ha fet l’1-3 quan quedaven quatre minuts per al final.

El Palau ha empès de la mà de l’equip, buscant tots junts el miracle, i Fernandão, en una enorme sortida de pressió de l’equip, ha fet el 2-3 davant la bogeria col·lectiva. Els últims cartutxos de cinc no han tingut recompensa: Cidão ha tret un gol cantat a Fernandão i els àrbitres no han assenyalat una més que dubtosa falta sobre Javi Roríguez, que hauria significat doble penal a l’últim segon. No ha pogut ser, però la sensació final és que aquest Barça Alusport no es rendirà mai.