Ha passat cinc mesos molt difícils però, mica en mica, Ari Santos s’acosta a la seva recuperació completa. Avui, després d’uns rondos, unes curses i sobretot després d’assaborir la companyia de la resta de l’equip, el brasiler ha vist ha recuperat el seu etern somriure: “Esperava aquest moment des de fa mesos. Només pel fet d’estar amb els companys i entrar a la primera part de l’entrenament ja es pot dir que per part meva ha estat el dia més feliç de la temporada”.

Ari reconeix que han estat mesos durs, amb dolor físic i també psicològic, que es pateix molt veient els partits des de la grada i que treballar sol “és molt trist”. “Una lesió de llarga durada és el pitjor que li pot passar a un esportista”, admet.

Mostres de suport

En tot aquest temps, no obstant, l’equip no ha deixat mai de pensar en el company caigut. Marc Carmona el va convocar contra Azkar Lugo per poder viure el partit des de la banqueta, sense oblidar les samarretes de suport que l’equip va mostrar en el derbi contra Marfil o les diferents dedicatòries que ha anat rebent al llarg de la temporada. La més especial, la que Javi Rodríguez li va oferir a la festa de celebració pel títol de la Copa d’Espanya aconseguit a Segòvia.

“Una de les claus de la bona temporada que està fent l’equip són aquests detalls i l’amistat que es respira al vestidor. La dedicatòria de Javi Rodríguez és un detall que sempre recordaré, inesborrable, és un orgull que el jugador espanyol més important de la història m’hagi dedicat un títol”, diu Ari Santos, que agraeix “el treball de tots els metges, els fisios i d’en Marcel (Moreno, el recuperador)”.

Encara no té l’alta mèdica. Li queda l’últim tram de la recuperació. “Ja ha passat el pitjor però he de tenir paciència”, assegura. Ari Santos és ben conscient que quan torni a jugar li costarà agafar el millor nivell, però ja torna a sentir-se jugador del Barça Alusport, ja torna a somriure.