El Barça Alusport ha perdut la primera plaça de la competició, que passa a mans d’El Pozo de Múrcia. És la pitjor noticia d’un bon partit, treballat i en què l’equip blaugrana ha merescut més premi. Un punt agredolç però que no desvia el conjunt de Carmona de la bona línia de joc que està demostrant aquesta temporada. La segona meitat, un cop més, mereixia més premi.

Inici frenètic

I és que el partit ha estat exactament com s’ha deixat intuir en els primers minuts. Un enfrontament entre dos grans equips que, digui el que digui la classificació, no són tan diferents. Si bé és cert que el Barça Alusport és sensiblement superior, amb més fonaments de campió, cap dels dos no ha renunciat a buscar el gol i els primers minuts han ofert ocasions a banda i banda. Les millors: dues franques rematades del capità local Rubén i una tercera del veterà Óscar Redondo per part del Santa Coloma, i clares oportunitats de Fernandão i Saad per als blaugranes.

El conjunt de Carmona feia mal a partir del seu joc entre línies i la facilitat amb què trobava les passades al pivot, mentre que els de Plaza, amb un joc més directe, amenaçaven la porteria blaugrana. Els colomencs només trobaven un 'però' a la seva bona actuació, un 'però' vestit de groc i anomenat Cristian. Tant el madrileny com el seu homòleg del Marfil, Igor, han agafat ben aviat el protagonisme amb excel·lents intervencions.

El partit caminava amb incertesa i igualtat, fins que tot just ha passat l’equador del primer temps, un llançament de falta de Rubén ha suposat l’1-0. La resposta blaugrana ha estat immediata, però el travesser i el porter Igor han evitat dues dianes cantades de Lin.

Empat afortunat, però merescut

El fet cert és que el Marfil, amb avantatge en el marcador, ha deixat de tenir presència en atac. La necessitat de punts i el desgast defensiu ho han provocat, però, de retruc, han forçat un domini blaugrana que ha acabat culminant en l’empat. Això sí, en l’opció menys clara. El gol més lleig, tot sigui dit, té el mateix valor. Torras ha servit un córner i un defensa local ha desviat la pilota a la xarxa.

El primer temps ha acabat amb una sensacional aturada de Cristian a peus del gegant Esteller i una certa sensació general que el Barça Alusport era ben present al partit i tornava a tenir les de guanyar. Fernandão ha alimentat aquesta sensació amb un doble avís només començar. Els intents blaugrana eren constants i semblava que el gol no tardaria a arribar.

El Marfil no s’ha acostat fins als cinc minuts, quan novament Esteller ha fet valer el seu cos per trobar espai de xut i trobar resposta en Cristian, que ha repetit intervenció brillant uns segons després de falta perillosa de Jordi Sánchez. Amb la seguretat habitual que dóna el madrileny sota els pals, el Barça Alusport ha superat el sotrac i ha tornat a assetjar la porteria rival. Els àrbitres han evitat un gol de Javi Rodríguez no donant la llei de l’avantatge quan el capità era a punt de marcar a porteria buida. I el mateix Javi ha tingut una nova clara ocasió que aquest cop ha sortit fora pels pèls.

Un Barça Alusport valent

La cinquena falta amb deu minuts per jugar-se ha afegit pressió als de Carmona, que no podien cometre cap error en defensa si no volien rebre algun doble penal en contra. Tot i això, el domini era ja abismal davant un rival que començava a acusar el desgast.

Però passaven els minuts i el cara o creu ha estat inevitable. En aquest desenllaç, amb les forces molt justes, dos punts a guanyar i un a perdre, Carmona s’ha mostrat molt valent i ha tret el porter jugador quan quedaven tres minuts per al final. Javi Rodríguez, vestit de color mango, ha donat superioritat als blaugranes, que han fregat el gol en diverses ocasions. Igor, però, ha tornat a evitar la victòria amb un peu salvador. Al final, un punt per equip que no satisfà ningú i que tampoc no fa justícia.