El Barça Alusport ha tornat a perdre un partit de fase regular al Palau un any i gairebé tres mesos després. Es trenca així una estadística de fiabilitat espectacular, però sobretot, el partit d’aquest divendres ha servit per recordar que no sempre guanya qui més s’ho mereix.

Perquè si algú mereixia els tres punts, ha estat el Barça. Si algú ha buscat el gol, ha estat el Barça, i si algú ha tingut mala sort, tota la que es podia tenir, ha estat el Barça. Quaranta minuts d’atac sense encert dels blaugranes han desesperat la graderia i han fet volar els tres punts cap a Lugo, on començaran a construir un monument a Mendiola i als pals de la seva porteria.

Gol matiner

El Barça Alusport ha volgut el domini des d'un bon principi i no ha tardat ni dos minuts a obrir la llauna. Wilde, l’olfacte del qual no pateix mai el virus FIFA, ha superat Mendiola amb un xut escorat però potent amb la cama esquerra.

Era l’1-0 tot just obert el meló, i a alguns això els ha fet pensar en un partit còmode. Però és evident que, després de la setmana que s’ha tingut, al Barça Alusport li faltava quelcom. L'Azkar Lugo, conscient que avui era un bon dia per plantar cara, ha sortit de la cova de la mà de l’internacional Matamoros i, després d’un parell d’avisos ben resolts per Paco Sedano, ha arribat l’empat. Un ràpid contraatac de Genaro l’ha culminat Miguel per sota les cames del porter madrileny.

Una canonada al pal de Fernandão ha retornat el domini als locals, que buscaven amb insistència el gol. Les ocasions eren culers, si bé faltava certa fluidesa en el joc i seguretat en les passades. Els gallecs, per la seva banda, han avisat en alguna ràpida sortida per la banda sense més trascendència. El conjunt de Bruno García veia amb bons ulls el pas dels minuts, intentant estar dins del partit el màxim de temps possible, i Mendiola ho ha aconseguit amb diverses intervencions de mèrit.

Semblava que el gol estava madur pel martelleig d’acostaments blaugrana. I ha acabat caient, però ningú hauria encertat a quina porteria. Una pèrdua en defensa ha generat un dos contra el porter que novament ha culminat Miguel. L'Azkar Lugo ja tenia exactament el partit que volia, on volia. Al descans, 1-2 i un cert neguit pul·lulant per la graderia.

Sortida demolidora… sense punteria

Conscient que per desencallar el partit calia alguna cosa més que la seva evident superioritat tècnica, els blaugranes han sortit disparats del vestidor. L’empat ha estat a punt d’arribar en diverses ocasions, però accions com la de Saad, que ha fallat un gol cantat sobre la línia de gol, o la de Lin, que ha estavellat una gran rematada al travesser, demostraven que no era el dia.

Els gallecs treien aigua com podien i el partit es jugava bàsicament en el seu terreny, però Mendiola i la punteria no volien fer cap favor al Barça Alusport. També el públic del Palau ha despertat, sense voler acceptar que el gol no volgués arribar. Lin ha tornat a aparèixer, aquest cop per evitar un gol sobre la mateixa línia en l’única ocasió visitant del segon temps, perquè qui vorejava el gol, qui el mereixia, era el Barça Alusport. 

Quan quedaven cinc minuts i mig per al final, veient la falta de punteria i sobretot de sort, Carmona ha arriscat col·locant Chico com a porter jugador. Precisament, el brasiler ha estat a punt de marcar en dues rematades franques, però Mendiola ha tornat a intervenir, repetint-ho després a peus de Saad i Wilde. I el depredador ha tornat a topar amb el travesser, com a cirereta de la mala fortuna.

La insistència blaugrana increïblement no ha tingut premi en les botes de cap jugador, fins que un error, l’únic, ha suposat el tercer i definitiu gol gallec: Genaro, a porteria buida, ha tancat el partit. Un partit que, paga la pena repetir-ho, ha premiat qui menys s'ho ha merescut.