FCBARCELONA.CAT

18.06.2008 10:25

Fernandao: “He après de les dificultats”

Cristina Collado

Fernandao no ha viscut d’una manera fàcil la seva primera temporada al Barça Senseit. Les lesions no han deixat que el pivot brasiler jugués al seu màxim nivell. Tot i això, Fernandao veu la part més positiva: “He après de les dificultats”.

Després d’una temporada força irregular a causa de les lesions Fernandao va mostrar la seva millor forma en el tram més decisiu de la temporada, però novament una lesió el va apartar de l’equip a les semifinals del play-off pel títol de Lliga. Aquesta situació no li ha permès mostrar-se tan efectiu de cara a porteria com ell hauria volgut. Tot i això, Fernandao assegura que ha descobert una faceta d’ell en què s’ha trobat molt còmode: l’assistència de gol. Ha après de les dificultats i assegura que se sent content per la temporada que ha fet l’equip.

No ha estat una temporada fàcil per a vostè per culpa de les lesions. Com ho ha viscut?

“La temporada, al final, ha estat bona. És cert que he tingut problemes amb les lesions, i m’ha costat una mica agafar un bon ritme. Això m’ha ajudat a aprendre de la dificultat, i fins i tot a canviar la manera de jugar. He après una altra cosa que també m’agrada que és passar la pilota. Ho he fet molt al llarg de la temporada i em sentia igual de content que si fos un gol.”

Comenta que ha après a fer assistències de gol, a no ser el pivot que rep les pilotes. Com ha estat aquesta experiència?

“Ha estat positiva. Ha estat molt bo per a mi. Hi ha dies que la pilota no entra, dies que no estàs bé sobre la pista, i s’ha de treure el partit endavant d’una altra manera. Ara tinc una altra visió des de la pista. Passar la pilota i tenir una altra amplitud dins la pista. Per a la pròxima temporada intentaré seguir amb aquesta faceta, juntament amb els gols que no han sortit en aquesta.”

Ha sentit la pressió externa per haver de marcar gols?

“No. Ni per part del club, ni del míster ni dels directius. Sempre em deien que estigués tranquil, que no estava aquí només per marcar gols. El míster sempre m’ha donat molta tranquil·litat. Ha estat més per part dels amics, que sempre em deien que el gol arribaria i que quan entrés el primer no pararien d’entrar. Al final, quan vaig començar a marcar gols, fins i tot em vaig arribar a creure que tot el que tiraria entraria, però em vaig lesionar una altra vegada.”

Quin ha estat el seu pitjor moment de la temporada?

“L’última lesió. Vaig patir molt durant tota la temporada, i quan vam arribar a semifinals jo no podia jugar. En el primer partit, contra l’Interviú, jo no estava per jugar però no tenia cap molèstia. Sabíem que teníem un partit més, a casa, però em sentia molt bé. Veure’m fora d’una semifinal em va fer sentir frustrat.”

Sobretot perquè venia de la seva explosió, d’haver aconseguit sis gols en el tram final de la temporada, en el més decisiu...

“Jo esperava que arribaria bé a les semifinals, potser no al cent per cent perquè això hauria estat demanar massa. En el primer partit vaig jugar dos minuts i vaig tornar a sentir molèsties. I en el segon va ser molt difícil jugar sense poder tirar a porteria amb la cama esquerra, i tampoc córrer pel lateral. Això manipula molt un partit. Vaig ajudar com vaig poder però no ho vam aconseguir.”

Tenint en compte que és la segona temporada del Barça Senseit a la Divisió d’Honor, arribar fins a les semifinals fa valorar la temporada com a positiva, tot i la desfeta de la Copa?

“Per a nosaltres ha estat una temporada positiva. Només nosaltres sabem el que hem passat: la meva lesió, Igor sempre amb alguna molèstia, la baixa de Juan Carlos, que també estava en molt bon moment... Vam patir molt. A principi de temporada molta gent ens col·locava a nosaltres com un dels grans. Jo veia que teníem un bon equip però que la primera temporada hem d’agafar la unió del vestuari, que és difícil fer-ho en només un any. Arribar fins a una semifinal, en què molts equips lluiten per entrar, ha estat molt bo.”

Què més es pot demanar d’aquest Barça Senseit?

“Quan vaig fitxar pel Barça em van dir que hi havia un projecte, i em va fer molt il·lusió. Ja confiava en el projecte perquè tenia Javi que estava per davant, que va firmar aquí quan l’equip tot just acabava de pujar de la Divisió de Plata. Ell va creure en això. El fet que fitxessin aquesta temporada tants bons jugadors acreditava encara més que aquest projecte anava més lluny, que no s’aturaria aquesta temporada. De mica en mica podem arribar a una final, i podem guanyar una Lliga. Per ser un equip cal esperar un temps.”

I què més es pot esperar de Fernandao?

“Jo espero no lesionar-me la pròxima temporada. Sóc una persona a qui li agrada el treball, li agrada lluitar, no dono un partit ni una pilota per perduda. Espero poder demostrar el meu caràcter a la pista. No canviaré res, seguiré sent el mateix. Espero no lesionar-me perquè ha estat molt dolent per mi i no m’ha deixat jugar. Vull estar a totes i marcar els gols que sempre he marcat.”