16.07.2010 13:17

Els orígens del planter (i II)

Miquel Agut

Si el futbol total de Rinus Michels va ser el primer contacte amb l’ofensiu futbol holandès a la dècada dels 70, el segon va arribar a finals dels 80 i també va representar un canvi substancial en la història del club.

Johan Cruyff havia estat un jugador molt destacat de la història del club durant quatre temporades en què va aconseguir una Lliga i una Copa. Deu anys després de deixar de ser jugador del club hi tornava per deixar-hi empremta, ara des de la banqueta.

Cruyff, versió holandesa 2.0

Feia deu anys que Rinus Michels havia deixat de ser entrenador del Barça (en la segona etapa) i un altre holandès, Johan Cruyff, li agafava el relleu. Fill futbolístic de Michels i del seu futbol total , Cruyff era l’aposta de Josep Lluís Núñez per revifar el club. Tot i que els primers anys no van ser fàcils, l’aposta va quallar i el model futbolístic del club va evolucionar. Albert Benaiges, tècnic del club, creu que Cruyff “va formar un estil de joc, una forma de treballar a través del rondo, dels jocs de posició i de les conservacions, manera de fer que encara es manté”. Per la seva banda, un extècnic del club, Joan Martínez Vilaseca, apunta que l’holandès “va implantar una filosofia que ha perviscut fins als nostres dies".

Per exemple, si un jugador és vàlid pel primer equip i rendeix al camp, tant se val l’edat que tingui”. A Vilaseca també el va sorprendre la manera de millorar el rendiment d’un jugador i fer-lo més complet: “Li portaves un nano que era davanter centre i el posava de central perquè volia veure com defensava. I això era perquè tenia la filosofia de buscar un jugador tan complet com fos possible”.

Una altra opinió que cal tenir en compte és la de Toño de la Cruz, company de l’holandès volador les quatre temporades que va jugar al Camp Nou. Segons De la Cruz, “amb l’arribada de Cruyff a la banqueta es va reactivar aquell estil de joc importat per Michels i, a més, el va millorar”.

L’exjugador lleonès assegura que “els títols que va aconseguir aquell Barça van millorar el model” que havia arribat una dècada abans. L'actual secretari tècnic formatiu del club, Albert Puig, també atorga un paper decisiu a Cruyff en l’evolució del model implantat per Michels: “El va transformar en més metodològic i disciplinat. Feia servir un 3-4-3 que també va traslladar al futbol base”.

Rexach explica el model

Home de club i segon entrenador del primer equip del Barça durant les vuit temporades que Johan Cruyff en va ser el responsable, Rexach ha explicat algunes pinzellades del model futbolístic en el qual creien i que van seguir al peu de la lletra. Per començar, i a diferència de temporades anteriors durant les quals el model de Michels havia perdut presència, Rexach i Cruyff buscaven “primer el futbolista i després l’atleta”.

Tots dos havien compartit equip a les ordres de Rinus Michels i, després d’estudiar molts estils de joc, van arribar a la conclusió que aquell estil que havia donat la Lliga 73/74 “era el millor": "Als entrenaments hi havia molta presència de la pilota i l’equip practicava un futbol molt tècnic”. Per això, al planter, es formaven “jugadors com Milla i Guardiola, que van arribar al primer equip”.

Els entrenaments tenien una importància cabdal perquè “des de l’Aleví fins al Barça B s’entrenava igual i així s’assegurava la continuïtat del model perquè tothom té les idees molt clares”. A les sessions preparatòries es treballava, sobretot, un aspecte: la velocitat.

Rexach explica que al futbol hi ha tres tipus de velocitat, alguns molt relacionats amb la tècnica: “La velocitat física no la pots millorar si ets lent, però sí que pots progressar en altres coses bàsiques. La velocitat mental desemboca en la velocitat de la pilota i el joc ràpid i tècnic és el que fa diferent el Barça”.