L’any 1992 va ser l’any que més títols va guanyar Albert Ferrer amb la Lliga, la Copa d’Europa i els Jocs Olímpics com a trofeus més destacats: Però, pel Chapi, aquell curs va ser molt complicat: ”Va ser l’any que menys minuts vaig jugar”. El motiu va ser una lesió que el va deixar fora de l’equip durant sis mesos. “Recordo que 10 dies abans de la final vaig tornar i vaig jugar el meu primer partit després de la lesió. Va ser a casa contra el Cadis”, rememora el lateral català. Però ja recuperat de la lesió, i ja concentrats a Londres per preparar la final de la Copa d’Europa, Albert Ferrer va tenir una gastroenteritis que li va fer la guitza fins a l’últim moment.

“Dubte fins a última hora”

En ‘Chapi’ Ferrer reconeix que ho va passar malament abans de la final. “Fins a última hora vaig ser dubte per jugar”, diu l’exjugador del Barça, que explica que “feia sis mesos que treballava per poder jugar aquest partit i per una ximpleria em podia perdre la final”. De totes maneres, les ganes de poder ser a Wembley li van fer que “en el moment de trepitjar l’estadi se’m passessin tots els dolors”.

L’ombra de Mancini

Ferrer, que encara no havia fet els 22 anys, també estava nerviós perquè a la final contra la Sampdoria tenia la missió de defensar un dels principals perills de l’equip italià, Roberto Mancini. “Em va tocar marcar un dels millors jugadors. Vaig fer un marcatge a l’home per tot el camp. Va ser responsabilitat rere responsabilitat. Una situació estressant que al final va sortir rodona”. En aquest aspecte, ‘Chapi’ Ferrer recorda que les consignes que li van donar per defensar Mancini era “tu no jugaràs, però ell tampoc”. I afegeix que “la meva feina va ser molt dura, perquè pràcticament renuncies a la pilota i has d’estar 120 minuts pendent del jugador”.

‘Sortiu i gaudiu’

Abans de sortir al camp Johan Cruyff va dir als seus jugadors la ja mítica frase “sortiu i gaudiu”. Ferrer ho recorda molt bé: “Ja havia fet la xerrada del partit i és un moment en què l’entrenador volia dir alguna cosa perquè quedés a la ment dels jugadors”. El lateral dret explica que “vam patir molt, però ho vam intentar gaudir”.

Wembley, la catedral del futbol

Segurament per Albert Ferrer Wembley és l’escenari ideal per guanyar la primera Copa d’Europa de la història del Barça. “Wembley desprèn una cosa especial. Guanyar allà i pujar les escales és molt emotiu”. A més, abans de començar la final va quedar impressionat per l’ambient que hi havia. “Estar a Wembley escalfant, en una final, sentir la cançó de Barcelona cantada per Freddy Mercury i Montserrat Caballé va ser molt emocionant”. Una emoció que va passar una mica de factura a l’equip, ja que “vam arribar molt d’hora i vam estar dues hores al vestidor”: “Va ser un neguit impressionant. Recordo el Julio Salinas passejant amunt i avall com un boig perquè no sabia què fer. Estàvem tots angoixats perquè teníem moltes ganes que comencés el partit”.