Aquella temporada 1905/06 no havia estat massa lluïda pel Barça, que havia quedat en una discreta tercera posició al Campionat de Catalunya (per darrere del Club X i l’Internacional) i per tant no havia pogut participar al Campionat d’Espanya, una competició que al capdavall va guanyar el Madrid en imposar-se a la final, disputada el 10 d’abril de 1906, l’Athletic de Bilbao per 4-1.

Un partit per aixecar els ànims

Un cop finalitzat el Campionat de Catalunya, el Barça va jugar durant aquell mes d’abril dos partits a terres basques que van acabar de manera desastrosa, ja que al primer va ser derrotat per l’Athletic de Bilbao per un inversemblant 10-1, mentre que al segon matx el Recreation Club de Sant Sebastià es va imposar als blaugranes per 3-1.

De tornada al a ciutat comtal el Barça va rebre crítiques molt dures per part de l’afecció. Per tal d’arreglar una mica la situació, la directiva que presidia Josep Soler va concertar un partit amistós amb el Madrid, un equip que fins aleshores no havia jugat mai a Catalunya. La idea era que la parròquia culer s’oblidés del mal moment de l’equip amb un bon espectacle futbolístic davant tot un campió d’Espanya.

Tanmateix, conscients de la feblesa de l’equip, els blaugrana es van reforçar per la ocasió amb jugadors del Club X, l’Internacional i el Català. De manera que al capdavall només van ser convocats tres jugadors barcelonistes “genuïns”, com eren Quirante, Steinberg i Forns. El partit va quedar fixat pel diumenge 13 de maig de 1906 a les 16 hores, al camp del carrer Muntaner.

El primer clàssic de la història a Barcelona (exactament quatre anys abans ambdós equips ja s’havien enfrontat a Madrid a les festes de coronació d’Alfons XIII, amb victòria blaugrana per 1-3) va generar una enorme expectació, circumstància que es va veure afavorida pel fet que per primera vegada es van afixar cartells anunciant un partit de futbol als carrers de la ciutat comtal. Curiosament, en aquells cartells els jugadors del Barça sortien dibuixats amb samarreta vermella (de fet, van jugar amb els colors blaugrana de sempre) i pantalons blancs, que sí eren els habituals de l’època.

Gran espectacle al carrer Muntaner

Com estava previst, el partit va aplegar una concurrència extraordinària (amb una notable presència femenina) i les expectatives no es van veure defraudades. Va ser un matx d’un excel•lent nivell en què al joc precís i elegant del Madrid els locals van oposar una gran energia i punt d’honor que va acabar per donar els seus fruits, ja que el Barça es va imposar per 5-2 (2-2 al descans), amb dos gols de Charles Wallace (un jugador anglès que posteriorment ingressaria a l’equip barcelonista), dos de Ponz i un de Forns. Val a dir que, segons les cròniques, el Madrid va jugar de manera preciosista, “amb ben combinades passades que ens traslladaven a una taula d’escacs, tal era la seva precisió i exactitud”, però l’equip local, malgrat la manca de conjunció –els jugadors no s’havien entrenat junts ni un sol dia- va jugar amb força entusiasme i va obtenir una merescuda victòria.

En acabar el partit, el públic va ovacionar els dos equips per un igual, sense mostrar cap indici d’hostilitat cap al Madrid. Va ser, en definitiva, un partit en el que va imperar la correcció més absoluta, per bé que hi va tenir molt a veure la presència d’un fort contingent policial que custodiava al Capità General de Catalunya, Arsenio Linares, espectador privilegiat d’aquell primer Barça-Madrid.

Tensió al banquet

Malauradament, el bon ambient del partit es va trencar en certa manera al banquet que es va celebrar aquella nit al restaurant de l’estació de França. Hi van assistir 50 comensals entre jugadors i representants dels dos clubs. Per part del Madrid hi era present el seu president, el català Carles Padrós. No se sap qui va llençar la primera pedra, però el cas es que durant la vetllada van haver algunes al•lusions poc afortunades i paraules fora de to entre els uns i els altres. Udo Steinberg, capità i directiu barcelonista, va fer tot el possible per a que la tensió no passés a majors, però aquella nit va tenir lloc el primer episodi d’una rivalitat centenària.