Han passat molts anys, exactament 95, però els quatre partits Barça-Madrid d’aquella Copa del 1916 tornen ara a la palestra informativa perquè són un precedent històric dels que tindrem ara entre Lliga, Copa i Champions. Aquells enfrontaments van acabar de manera irregular per culpa d’una discutidíssima actuació arbitral, amb la qual cosa d’alguna manera es va donar el tret de sortida a l’eterna rivalitat entre barcelonistes i madridistes.

Un gran Barça

El Barça s’havia guanyat el dret a participar en el Campionat d’Espanya 1915/16 després d’adjudicar-se el Campionat de Catalunya guanyant tots els partits amb una superioritat incontestable. En l’onze tipus d’aquell gran equip destacaven el porter Lluís Bru, el migcampista Ramon Torralba i els davanters Vicenç Martínez (32 gols en 29 partits en la temporada 1915/16) i Paulino Alcántara (33 dianes en 24 matxs).

Per la seva banda, dins de les files del Madrid (guanyador del Campionat del Centre 1915/16) destacava un davanter anomenat Santiago Bernabéu, que esdevindria president del club blanc des del 1943 fins a la seva mort, l’any 1978.

Una eliminatòria igualada

Barça i Madrid FC van passar directament a les semifinals del Campionat d’Espanya. El partit d’anada es va disputar el 26 de març del 1916, amb l’equip blaugrana com a local, però al camp del carrer Muntaner, que en realitat era el terreny de l’Espanyol. El Barça va guanyar per 2-1 (gols d’Alcántara i Martínez) en un partit marcat per l’excessiva duresa, la principal víctima de la qual va ser el barcelonista Baonza, que va resultar lesionat i es va quedar al camp com a figura decorativa, ja que aleshores no estaven permesos els canvis.

En la tornada, disputada el 2 d’abril a la capital d’Espanya (però al camp d’O’Donnell, de l’Atlètic de Madrid), els 10.000 espectadors es van mostrar força hostils a l’equip barcelonista, que va començar el partit amb nou jugadors, ja que a causa del descarrilament del tren en què viatjaven no van poder arribar a temps Santiago Massana i Vinyals. Vista la impossibilitat de comptar amb ells, en el minut 15 va entrar Costa i a la mitja hora de partit Francesc Bru. L’enfrontament va tenir color blanc i va acabar amb un clar 4-1 per al Madrid, que va saber remuntar la diana inicial de Martínez amb els gols de Bernabéu (3, un de penal) i Jean Petit. Com que els dos equips sumaven una victòria (aleshores no comptava la diferència de gols) calia anar a un partit de desempat.

Barça 6 - Madrid 6

Aquest tercer partit es va disputar el 13 d’abril al mateix escenari que la tornada, amb l’arbitratge a càrrec de José Ángel Berraondo, que anys abans havia estat soci i jugador del Madrid. Va ser un matx històric, ple d’alternatives i amb la igualtat per divisa: al descans es va arribar amb empat a dos gols, els 90 minuts van acabar 4-4 i, després de la pròrroga, el resultat definitiu va ser d’empat a sis. Els gols blaugrana van ser obra d’Alcántara (3), Mallorquí, Bau i Martínez. El Madrid va disposar de tres penals, però només en va transformar un, marcat per Bernabéu (Lluís Bru, formidable, va rebutjar amb el cap un dels altres dos llançaments). Per la seva banda, el Barça es va queixar que un dels gols del Madrid havia estat precedit d’una falta del davanter madridista Belaunde sobre Bru. Fos com fos, calia anar a un segon partit de desempat, el quart de la maratoniana sèrie.

El Barça es va retirar abans del final

El 15 d’abril del 1916 es van tornar a veure les cares el Barça i el Madrid, de nou al camp d’O’Donnell i amb Berraondo repetint arbitratge. Al capdavall, el col·legiat basc esdevindria el trist protagonista, com ja veurem. El Barça es va avançar amb un gol de Martínez, que va ser neutralitzat per un altre de Bernabéu en posició antireglamentària. Tanmateix, abans del descans Martínez va posar en avantatge el Barça i, poc després, Alcántara va marcar un tercer gol que va ser anul·lat per fora de joc. En el minut 85 el Madrid va aconseguir empatar, poc després Vinyals va estavellar una pilota al pal i, quan quedava poc per al final, l’àrbitre va assenyalar penal contra el Barça per unes suposades mans de Reguera. Però Bru, un dels grans porters de la història del Barça, va rebutjar el llançament de Bernabéu. Al capdavall, de cinc penals que va disposar el Madrid en quatre partits, Bru en va aturar tres.

Malauradament, la pròrroga va resultar infausta. Sotero Aranguren va marcar el tercer gol madridista en fora de joc i després el mateix Aranguren va anotar el 4-2 a la vegada que Bru era subjectat per un altre jugador blanc. En el minut 108, el capità barcelonista Santiago Massana va ordenar als seus companys abandonar el terreny de joc davant la manifesta parcialitat de l’àrbitre. Curiosament, el púbic madrileny del camp d’O’Donnell es va mostrar força comprensiu amb la dràstica decisió del Barça. L’endemà, al baixador de passeig de Gràcia un gran nombre d’afeccionats van rebre els jugadors barcelonistes, que van ser aclamats com a vencedors.

El Madrid i l’Athletic de Bilbao van ser els finalistes d’aquell Campionat d’Espanya. La final es va jugar a Barcelona el 7 de maig del 1916, al camp del carrer Muntaner. Amb el públic clarament decantant a favor de l’equip basc, l’Athletic va guanyar sense problemes per 4-0.