02.10.2009 11:07

Hugo Sánchez torna al Camp Nou

Manel Tomàs / Jesús Carrillo

El mexicà Hugo Sánchez torna aquest dissabte al Camp Nou. L’actual tècnic de l’Almeria va jugar per última vegada a l’estadi el 27 de gener del any 1991, vestint la samarreta del Reial Madrid.

El que va ser un dels referents del conjunt blanc a la dècada dels vuitanta tornarà a trepitjar aquest dissabte la gespa del Camp Nou, ara com a entrenador de Primera, concretament de l’Almeria, rival del conjunt dirigit per Josep Guardiola a la sisena jornada de la Lliga.

Sens dubte, Hugo Sánchez és una icona del madridisme. Amb els seus gols, el jugador mexicà va ser una de les principals figures d’aquell Reial Madrid de la Quinta del Buitre que va dominar el futbol espanyol a la segona meitat dels anys vuitanta. Com a contrapartida, per als afeccionats culers ‘el manito’ (que li va arribar a marcar deu gols al Barça) va ser una veritable bèstia negra, una condició que es va veure accentuada per alguns gestos no gaire afortunats d’Hugo Sánchez al Camp Nou. Però això són coses de la rivalitat i pertany al passat.

A punt de fitxar-lo en dues ocasions

Tanmateix, la ressenya de la turmentosa relació d’Hugo Sánchez amb el Barça no pot acabar d’una manera tan breu. Hi ha una curiosa dada que molta gent oblida: els anys 1984 i 1991 el Barça va estar a punt de fitxar el golejador mexicà i en les dues ocasions es va acabar per desestimar la seva contractació. Evidentment, les circumstàncies van ser ben diferents.

Primer intent, l’any 1984

L’estiu del 1984 el Barça acabava de perdre la seva estrella Maradona i buscava un davanter de categoria que tornés la il•lusió als culers. Hugo Sánchez, que aleshores feia gols amb l’Atlètic de Madrid, complia plenament els requisits. Les negociacions amb el club matalasser estaven pràcticament tancades, i el mateix Hugo es va voler vendre a si mateix quan va declarar a la premsa barcelonina que si fitxés pel Barça faria oblidar Maradona i que per tal d’integrar-se més estudiaria català.

Venables opta per Archibald

Però tot se’n va anar en orris quan Terry Venables, el nou entrenador del Barça, va preferir fitxar l’escocès Steve Archibald. Hugo va ser pitxitxi amb l’Atlètic de Madrid a la Lliga 1984/85 (19 gols) i després se’n va anar al Reial Madrid, on va triomfar amb escreix i va aconseguir el trofeu de màxim golejador lliguer les temporades 1985/86 (22 gols), 1986/87 (34 gols), 1987/88 (29 gols) i 1989/90 (38 gols).

1991: nou intent

L’any 1991 el Barça del Dream Team volia reforçar la seva davantera i va tornar a posar els ulls en Hugo Sánchez, però després de set anys tot havia canviat. El mexicà, que sortia d’una greu lesió i es veia fora del Reial Madrid, va tornar a posar el seu granet de sorra per tal d’acabar vestit de blaugrana tot declarant que “a l’afecció barcelonista me la guanyo amb un parell de gols”.

La massa social s’hi oposa

Però aquella afecció encara tenia fresc el record de tot allò que Hugo Sánchez havia representat i es va oposar al seu fixatge. Així, la pressió social va fer que per segona vegada es frustrés el fitxatge del davanter mexicà, que encara va jugar una temporada més al Reial Madrid abans de tornar al seu país.