26.05.2010 11:09

Cent anys del primer Campionat d'Espanya

Manel Tomàs

Aquest dimecres es compleix el centenari de la conquesta del primer Campionat d’Espanya. Va ser el 26 de maig del 1910 quan el Barça va vèncer a la final l’Español de Madrid per 3-2.

Aquella victòria va ser el brillant colofó de la temporada 1909/10, la qual va constituir una veritable apoteosi per al FC Barcelona.

Com l’Au Fènix, a la temporada 1909/10 el Barça va ressorgir de les seves pròpies cendres després que al desembre del 1908 Joan Gamper salvés el club de la dissolució en fer-se càrrec de la seva presidència per primera vegada. Així, cap al maig del 1910 el Barça ja comptava amb més de 400 socis –una xifra molt respectable per a aquella època- i era capaç de mobilitzar milers d’afeccionats.

El primer triplet de la història del Barça

Esportivament, durant aquella temporada no es va poder demanar més, ja que l’equip va guanyar les tres competicions oficials que va disputar, aconseguint així el seu primer triplet de la història. Al Campionat de Catalunya es van guanyar els vuit partits de la primera volta, amb un balanç de 46 gols a favor i tres en contra. Aquesta exhibició va provocar que a la segona volta la resta d’equips es retiressin, un fet que en aquella llunyana època no era ni molt menys inversemblant.

Per la seva banda, la Copa dels Pirineus Orientals també es va saldar amb èxit. Aquest torneig era el primer de caràcter internacional que es jugava (hi podien participar clubs de Catalunya, el País Basc i França) i per tant va ser un veritable precedent de les actuals competicions europees. A la semifinal els francesos de l’Olympique Cettois van ser batuts al seu propi camp i al partit decisiu els blaugranes van derrotar a Tolosa el San Sebastián per 2-1.

Campions d’Espanya amb un gol de fúria

Sens dubte, el triomf més important va ser l’aconseguit al Campionat d’Espanya, competició ara coneguda per Copa del Rei. i de la qual el FC Barcelona és l’indiscutible dominador, amb 25 títols. El Barça va guanyar aquell 1910 el seu primer títol estatal després de dues temptatives frustrades, els anys 1902 i 1909. El 24 de maig l’equip barcelonista va superar a la semifinal, disputada a Madrid, el Deportivo de la Corunya per 5-0. A la final, disputada dos dies després i també a la capital d’Espanya, els blaugranes, en un partit vibrant, van derrotar l’Español de Madrid per 3-2 després de remuntar un 0-2 advers i marcant el gol de la victòria quan faltaven cinc minuts per al final. Per acabar-ho d’adobar, l’Español va fallar un penal quan encara guanyava per 1-2.

Aquell històric dia el Barça va presentar aquests onze: Solà, Bru, Amechazurra, Arseni Comamala, Peris, Grau, Forns, Pepe Rodríguez, Carles Comamala, Percival Wallace i Carles Wallace. Marcaren Carles Wallace, Pepe Rodríguez i Carles Comamala. Aquest últim va descriure així el gol del definitiu 3-2: “En un contracop vaig rematar de cap una pilota bombejada. Vam anar a la rematada dos jugadors i el meu germà, i tot va ser tan ràpid i fins i tot brusc, que la jugada va acabar amb sis o set jugadors i la pilota dins de la porteria i la xarxa foradada. I és que aleshores es jugava un futbol de fúria gairebé bestial.”