28.05.2009 11:42

Villa Aurelia també és blaugrana

David Saura (enviat especial)

Després de la fita històrica a l’estadi Olímpic, la festa es va traslladar a un altre punt de Roma, a Villa Aurelia, en els exteriors d’un imponent palauet del segle XVII, molt pròxim a la zona de la plaça de Sant Pere.

Jugadors, tècnics, directius, patrocinadors i familiars van poder gaudir, fins a altes hores de la matinada, d’una celebració com cal. I és que el triplet no es guanya cada dia.

De l’Olímpic a Villa Aurelia

Poques hores després del rotund èxit a l’estadi Olímpic i havent complert amb la celebració a l’estadi i l’atenció als mitjans de comunicació, l’equip es va traslladar en autocar fins al palauet de Villa Aurelia, en una zona apartada i exclusiva de Roma. Allà van poder sopar en un ampli bufet als jardins d’aquest espai, envoltats d’un entorn natural i d’un clima extraordinari, en un ambient distès i relaxat.

A mesura que passaven les hores, els jugadors, vestits amb xandall i la tradicional roba de passeig, anaven deixant el lloc de celebració per traslladar-se cap a l’hotel Grand Via Veneto, ubicat en un punt més cèntric de la ciutat. De fet, van ser molt pocs jugadors els que van aguantar gairebé fins al final, amb el cansament com a principal reclam per tornar cap a l’hotel.

Un espai privilegiat

L’escenari era magnífic i amb tradició, construït cap al 1650 i que va tenir com a primer propietari el cardenal Girolamo Farnese. També és el lloc on l’any 1849 Giuseppe Garibaldi va establir el centre d’operacions per a la defensa de la República de Roma contra l’exèrcit francès.

Els jardins i edificis d’aquest espai estaven degudament ambientats per a l’ocasió, amb clara simbologia del Barça i moltes referències a la final. Llums que convertien en blaugrana el color de la façana del palau o algunes lones i banderoles situades en llocs estratègics que recordaven el recent triplet en són alguns exemples.

Dolça ressaca

A mesura que passaven les hores, la comitiva de la celebració anava creixent, amb nombrosos aficionats que, durant força estona de la nit, estaven a l’exterior de Villa Aurelia esperant la possibilitat de veure els jugadors. Passades les cinc del matí, quan la claror ja començava a aparèixer al cel romà, la festa deixava pas a una dolça ressaca.