10.05.2009 11:58

20 anys de la Recopa de Berna

Manel Tomàs

Fa 20 anys, el Barça va conquerir la tercera Recopa del seu palmarès. Va ser el 10 de maig del 1989 quan els de Johan Cruyff –era la seva primera temporada a la direcció tècnica– van aconseguir a Berna davant la Sampdoria aquest èxit europeu.

Aquest va ser el preludi del que arribaria tres anys després a l’estadi de Wembley amb la conquesta de la primera Copa d’Europa contra el mateix equip italià. Val a dir que, malgrat el canvi radical a la fisonomia de l’equip de Cruyff –la campanya anterior havia estat deficient–, el títol de la Recopa va servir al capdavall per salvar la temporada 1988/89, ja que a la Lliga el Barça va acabar segon a cinc punts del Reial Madrid i a la Copa va ser eliminat per l’Atlètic de Madrid.

La competició

El Barça va arribar a la final de la Recopa després d’eliminar el FRAM de Reykjavík, el Lech Poznan, l’Aarhus i l’Sredets de Sofia, aleshores l’equip de Hristo Stòitxkov. Arribats a aquest punt, l’equip barcelonista es va trobar davant d’una gran oportunitat d’acabar amb dos fantasmes del passat.

Trencar amb la mala sort

Per una banda, l’escenari de la final era el vell Wankdorf Stadion de Berna, el mateix lloc on l’any 1961 el Barça havia perdut la Copa d’Europa amb el Benfica en una final plena de mala sort. A més, només feia tres anys de la traumàtica derrota a la final de la Copa d’Europa del 1986, disputada a Sevilla davant l’Steaua de Bucarest.
De tot plegat n’era ben conscient el capità José Ramón Alexanko, que va manifestar poc abans de començar el partit: “Encara recordo els ulls, plorosos, de molts nens tornant de Sevilla. Això no passarà aquí, no ha de passar; aquí guanyarem i el viatge de tornada serà el més feliç dels últims 10 anys.”

20.000 aficionats

Els 20.000 incondicionals blaugrana presents a les grades del Wankdorf van gaudir d’una felicitat completa. El partit havia començat amb una clara disposició tàctica: un prudent 4-4-2 per part de la Sampdoria davant d’un innovador 3-1-3-3 del bàndol blaugrana. El matiner gol de Julio Salinas (minut 4) va trastocar tots els plans, ja que va obligar els italians a prendre la iniciativa, però l’equip barcelonista mai va perdre la serenitat i sempre va controlar les escomeses rivals. A dotze minuts del final, el gol de López Rekarte va sentenciar la final. El Barça, amb aquest títol, encetava l’època gloriosa del Dream Team.