06.05.2009 22:57

Cap a la sisena final

www.fcbarcelona.cat

El FC Barcelona disputarà a Roma la sisena final de la Copa d’Europa de la seva història. Els blaugranes intentaran aconseguir el seu tercer títol en la màxima competició del futbol continental.

Després de les finals guanyades a París i Londres, i amb el mal record de les derrotes a Berna, Sevilla i Atenes, la final de Roma es presenta com una oportunitat immillorable per als blaugranes d’ampliar el seu palmarès en la màxima competició continental.

La segona, a París (2005-06)

El Barça va aconseguir la segona Copa d’Europa de la seva història a l’Stade de France de París. Després de dotze anys sense acudir a una cita d’aquesta rellevància, els homes entrenats per Frank Rijkaard es van plantar a la final en què els esperava l’Arsenal.

Al partit decisiu, el Barça va saber sobreposar-se al gol inicial dels londinencs anotat per Campbell i, ja a la segona part, amb l’Arsenal defensant l’avantatge aconseguit amb només deu homes, els gols d’Eto’o i Belletti van acabar atorgant la victòria als de Rijkaard (2-1).

El final d’un cicle (1993-94)

El Dream Team de Johan Cruyff arribava a la final d’Atenes amb l’objectiu de demostrar el poder futbolístic d’uns blaugranes que ja s’havien anotat la competició feia dues temporades i acabaven d’aconseguir la seva quarta Lliga consecutiva.

Tot i disposar d’un onze amb homes com Koeman, Guardiola, Stòitxkov o Romário, el Milan de Capello va fer miques les il•lusions barcelonistes amb una dolorosa golejada (4-0). Els gols de Massaro (2), Savicevic i Desailly van certificar la victòria dels milanistes i el final d’un cicle victoriós dels blaugranes.

Arriba el títol anhelat (1991-92)

Després de perdre dues finals, el Barça va aixecar finalment la Copa d’Europa al vèncer la Sampdoria al mític estadi de Wembley. En aquells moments, el Dream Team blaugrana començava a gestar la seva llegenda i imposava el seu joc d’atac com a referència a Europa.

Sota la batuta de Johan Cruyff, els blaugranes van saber deixar enrere l’infortuni històric dels blaugranes en aquesta competició i es van imposar per la mínima amb un gol de falta de Koeman a la pròrroga (1-0).

Una oportunitat perduda (1985-86)

Després de 25 anys sense disputar una final de la Copa d’Europa, el partit decisiu disputat al Sánchez Pizjuán de Sevilla davant l’Steaua de Bucarest es presentava com una oportunitat immillorable per conquerir la Copa d’Europa per primera vegada.

Tot i això, després d’esgotar el temps reglamentari i la pròrroga sense anotar cap gol (0-0), el títol es va haver de decidir des del punt de penal. Tot i la magnífica actuació d’Urruti, que va parar dos dels quatre penals, a la capital andalusa va emergir la figura del porter romanès Duckadam, que va aconseguir aturar tots els penals llançats pels barcelonistes.

Berna: la primera decepció (1960-61)

Després de cinc títols consecutius del Reial Madrid, Barça i Benfica arribaven a Berna amb l’opció de trencar l’hegemonia blanca i aconseguir el primer títol de la seva història en la màxima competició continental.

La sort, però, va girar l’esquena als homes entrenats per Enrique Orizaola. La coneguda com a ‘Final dels pals’ – el Barça va estavellar fins a quatre pilotes als pals quadrats del Wankdorg Stadium– va començar amb un gol inicial del blaugrana Kocsis, però els gols d’Aguas, del porter Ramallets en pròpia porta i de Coluna van deixar en anècdota el gol final de Czibor (3-2).