12.02.2009 10:24

Vuitanta anys del debut a la Lliga

Manel Tomàs

Avui dijous es compleixen vuitanta anys del debut del Barça a la Lliga espanyola, que va tenir lloc el dimarts 12 de febrer del 1929 al Sardinero davant el Racing de Santander.

Aquella primera edició de la Lliga es va jugar fins al 30 de juny del 1929 i el Barça es va proclamar campió després d’un colze a colze emocionant amb el Reial Madrid que no es va resoldre fins a la darrera jornada.

Dos dies més tard

La primera jornada de la primera Lliga de la història l’havien jugat la resta d’equips el diumenge 10 de febrer, però el Racing-Barça s’havia posposat dos dies per haver disputat el conjunt càntabre el 9 de febrer el seu darrer partit de classificació a la Primera Divisió davant el Sevilla. Malgrat la transcendència del matx, aquell dimarts el Sardinero va presentar una assistència escassa a causa de la pluja que va caure profusament durant tota la tarda i que va deixar el terreny de joc en condicions deplorables. A la banqueta local seuria l’irlandès Patrick O’Connell, que posteriorment, durant el període 1935-38, esdevindria entrenador del Barça. Per part dels blaugranes el tècnic era el català Romà Forns , antic jugador del club als anys 1903-13.

Domini del Barça

El partit es va caracteritzar per les alternatives en el joc i la major tècnica dels visitants, que a la llarga acabaria imposant-se. Es va arribar al descans sense que el marcador es mogués. A la represa el Racing va intentar imposar el seu ritme, però els contracops blaugranes van ser cada cop més perillosos. Va ser així com al minut 53 Parera va marcar el primer gol de tret ras en aprofitat una passada en profunditat de Samitier. El mateix Parera va aconseguir el segon gol a tres minuts del final en aprofitar una errada del porter local Raba.

Superiors, malgrat les baixes

Es consumava així un triomf en tota justícia, ja que el Barça es va mostrar en línies generals molt més experimentat i incisiu en atac, mentre que el Racing va ser inoperant a l’hora de crear ocasions de gol. A més, l’equip barcelonista va tenir el mèrit de saber sobreposar-se a les moltes baixes que va patir de jugadors titulars (Walter, Piera, Guzmán, Arocha i Sastre), la qual cosa va obligar Forns a improvisar una alineació molt peculiar, amb l’astre Samitier de defensa. ’Sami’ va complir amb escreix a aquesta demarcació i l’habitual davanter i figura de l’equip va imposar el seu joc científic i sòlid fins a avorrir als davanters locals.

En acabar el matx, l’expedició barcelonista va rebutjar unes invitacions de l’associació local de premsa i dos teatres de Santander per a assistir a uns balls de Carnestoltes. La mateixa nit del dimarts el Barça va emprendre el viatge de tornada en tren en direcció a Sant Sebastià, on va arribar l’endemà a la nit.

Un campionat apassionant

Amb la seva victòria al Sardinero el Barça va començar amb bon peu la nova competició de la regularitat, però ben aviat les coses es van tòrcer. A la segona jornada l’equip barcelonista va caure derrotat a les Corts davant el Reial Madrid (1-2) i es va entrar en una dinàmica negativa que fins i tot va portar com a conseqüència la dimissió del president Arcadi Balaguer , el 23 de març del 1929.

Reacció des de la banqueta

El seu successor, Tomàs Rosés , va decidir canviar l’entrenador Romà Forns per l’anglès James Bellamy . Aleshores el líder era el Reial Madrid, amb set punts d’avantatge sobre el Barça. El canvi va ser fulminant, ja que l’equip barcelonista va guanyar nou dels onze partits que restaven per a la finalització del campionat i va empatar els altres dos. Finalment, el Barça es va proclamar campió de la primera Lliga de la història, amb dos punts d’avantatge sobre el Reial Madrid i cinc sobre l’Athletic Club i la Reial Societat. Al capdavall, la victòria sobre els madridistes a Chamartín (0-1) a la segona volta va esdevenir decisiva.

Fes clic aquí per accedir a més continguts històrics