21.01.2008 12:02

“Tots els objectius seran assolibles”

Roger Bogunyà

José Manuel Pinto reconeix en una entrevista concedida a Barça TV i a www.fcbarcelona.cat que “si l'equip manté la línia ascendent en què es troba tots els objectius seran assolibles”. Tot i això, considera que “no cal obsessionar-s'hi”.

Tranquil i segur, com quan es troba a la porteria, José Manuel Pinto va respondre a les preguntes de Barça TV i www.fcbarcelona.cat. Hi va repassar les seves primeres sensacions com a blaugrana i els objectius dels de Rijkaard per a aquesta temporada.

Ja és jugador del Barça. Què significa per a vostè ser-ho?

“Per a mi, ser jugador del Barça suposa una gran responsabilitat, perquè crec que vinc a un dels clubs més importants del món i, com a tal, això comporta una responsabilitat afegida. Vinc amb una il·lusió increïble i amb unes ganes d'ajudar, si és possible, encara majors. Crec que representar un club com el FC Barcelona és una gran responsabilitat”.

Deu haver significat un canvi important: de l'equip de la seva vida a un nou equip, a un de gran; de Segona Divisió a Primera. Com ho ha assimilat?

“Per a mi aquest canvi encara està en procés: encara m'hi estic acomodant, perquè acabo d'arribar, però sobretot comporta haver deixat enrere grans companys que he tingut durant molt temps i una afició que m'ha estimat molt i que m'ha donat molt d'afecte i que sempre portaré a dins. Però, per descomptat, he de mirar per mi, i tot jugador vol evolucionar. Penso que per a mi és una gran oportunitat per continuar creixent en la meva trajectòria. No podia deixar-la passar”.

Si Jorquera no s'hagués lesionat i no hagués vingut al Barça, com creu que hauria estat la seva carrera?

“És difícil de saber. Hi ha tants camins per escollir. Cada camí et porta a una meta diferent. Crec que és difícil saber què hauria fet. Tant de bo fos vident i ho sabés, i em dediqués així a fer travesses”.

Quines són les seves expectatives al Barça, sabent que Valdés fa cinc anys que és titular?

“La primera expectativa és adaptar-me com més aviat millor, que és el més important ara. Tinc unes ganes enormes d'aportar el meu gra de sorra al grup. Penso que amb el gra de sorra de cadascú és com es poden aconseguir els grans objectius. Tinc un compromís total amb l'entitat i la intenció de treballar, que és la meva principal virtut. Treballar i treballar: això és el que m'ha portat fins aquí. Sóc dels que pensen que el treball porta els seus fruits. D'acord amb aquest treball i compromís, que succeeixi el que hagi de succeir”.

Vostè va ser el Zamora de la Lliga 2005/06, i Valdés el va guanyar l'any anterior. Com valora que hi hagi dos porters d'aquest nivell al Barça?

“No només els porters, sinó totes les línies del Barça són d'un gran nivell. El Barça disposa de grans jugadors que, si els mires un per un, són d'una qualitat enorme. Per a mi suposa una oportunitat per aprendre de les virtuts d'aquests companys, perquè mai s'acaba d'aprendre, per molt gran que un sigui. Quant als porters en particular, per a l'afició també és una garantia, perquè poden dir: “La porta està ben coberta”.

Imagini's que estem a 30 de juny, quan finalitza el seu contracte de cessió. Quin és el seu desig una vegada arribat aquest dia?

“És complicat. M'agrada viure el dia a dia i no m'agraden tant els supòsits. Poden passar moltes coses fins llavors, i ara vull gaudir i assaborir aquest moment. El meu desig, això sí, és que al final el meu treball sigui recompensat”.

Quan va sonar el seu nom, va rebre elogis molt diversos d'extècnics i excompanys. Vostè com es definiria?

“Primer de tot, he de dir que a un li agrada sentir que la gent va quedar contenta amb el teu treball. Em definiria com una persona que ho dóna tot en cada moment, al marge que surti bé o malament, i que està disposada a donar el 100%. I en això es basa tot el meu treball. Hi haurà alts i baixos, és clar, però la meva manera de treballar i la meva motivació no canviaran mai. Una altra virtut apreciable de mi és que sóc un porter àgil. També destaco la meva capacitat de sacrifici per treballar”.

Aquests dies que fa que és aquí, el seu excompany del Celta i ara company al Barça, Sylvinho, li deu haver donat algun tipus de consell.

“Sí. Ja se m'ha ofert, com a bon amic que és, per ajudar-me en el que faci falta. Es tracta d'una persona d'un cor enorme i d'una qualitat esportiva indiscutible. Ja vaig tenir la sort de coincidir-hi a Vigo. Però repeteixo: la gent potser no sap com n'és, de bona persona, i la família meravellosa que té. És d'agrair trobar-te una persona així”.

Quins creu que han de ser els objectius del Barça aquesta temporada?

“Ara per ara, no cal descartar cap objectiu, però tampoc cal obsessionar-s'hi. El que s'obsessiona només crea una ansietat que no és positiva. Cal seguir fent les coses bé, seguint la línia ascendent en què es troba l'equip. Si ho aconseguim, tots els objectius seran assolibles”.

Expliqui’ns la seva relació amb el número 13, el dorsal que portarà al Barça i el que va lluir al Celta, i que, a més, té tatuat al braç esquerre.

“És un número que sempre ha significat coses: hi ha hagut moments en els quals el dia 13, o una jornada 13, o alguna cosa relacionada amb el 13, ha suposat un fet important en la meva vida. Molta gent ho rebutja per superstició, però a mi és un número que m'encanta. Fins i tot a la selecció andalusa el demano”.