21.10.2009 14:35

La ultramarató arriba a la Llotja

Berta Brau

La Llotja del Camp Nou va ser l’escenari de la trobada entre el president Joan Laporta i la ultrafondista Alexandra Panayotou. Intercanvi de samarretes i de parers entre dos esports més propers del que semblen.

Minuts abans de l’inici del partit FC Barcelona-Rubin Kazan, la Sala de Copes de la Llotja del Camp Nou va ser testimoni d’una peculiar i interessant trobada entre el president Joan Laporta i la ultramaratoniana Alexandra Panayotou. Malgrat les diferències que separen els dos esports, president i atleta van trobar interessants paral•lelismes entre ambdues disciplines esportives.

Intercanvi de samarretes

Un dels moments més destacats de la trobada va ser l’intercanvi de samarretes. Mentre Joan Laporta va fer entrega a la ultrafondista d’una samarreta del Barça amb el seu nom, Panayotou va regalar al president la samarreta promocional del campionat europeu d’atletisme Barcelona 2010 amb el nom de Laporta inscrit a la part del darrere. En aquest intercanvi també hi va ser present el director de Relacions Externes, Manel Estiarte.

“És clar que conec el Barça”

Tot i no ser una gran seguidora de futbol, admet conèixer el conjunt barcelonista: “És clar que conec el Barça. Aquí a Catalunya es respira Barça!”. L’Alexandra practica un esport que a primera vista no té gaire a veure amb el futbol. L’atleta, però, en destaca paral•lelismes interessants: “Tot i que el que jo faig és en solitari, hi ha una gran feina d’equip al darrere, treball col•lectiu com en el futbol. A més a més, els valors implícits en els dos esports ens uneixen, ja que compartim els valors de superació i de feina mental”.

Panayotou i Guardiola

Sentint com afronta Panayotou els diferents reptes esportius, trobem en el seu discurs ítems que ens són familiars, concretament que ens fan pensar en el discurs de Pep Guardiola: “Davant qualsevol situació, intento treballar amb el que tinc i no centrar-me en el que em falta. No busco excuses i sempre intento donar el millor de mi mateixa, ja que si el resultat no acaba sent el de victòria però jo he donat el millor, la desil•lusió és menor i em dono per satisfeta”. Seguidora de la filosofia grega ‘aretî’, l’Alexandra sempre s’exigeix “el màxim potencial” i cerca “l’excel•lència” en “tot” el que fa.