04.10.2010 10:27

El rècord el tinc jo!

Sònia de Alba

Ricky Rubio ha batut el seu propi rècord d’assistències en un partit amb el Barça. Amb les 11 que va repartir contra el Gran Canària 2014, el base del Masnou s’apropa a la xifra absoluta. Aquesta són 12 assistències i el rècord és de Víctor Sada.

La jornada 14 de la temporada 2008/09 Víctor Sada va ser part important en el triomf del Barça al Palau. Va ser en un gran duel contra el Reial Madrid, un partit que va acabar amb triomf blaugrana per 87-67. El base de Badalona va jugar durant 35 minuts, temps en què va brillar: cinc punts, sis rebots i, atenció, 12 assistències.

Des d’aquell 20 de desembre de 2008 fins a l’actualitat aquesta xifra és el rècord absolut del FC Barcelona en assistències.

El 3 d’octubre de 2010, al Palau, Ricky Rubio va firmar una estadística personal amb 11 assistències contra el Gran Canària 2014 ( 83-58 ) . El que ha estat rècord personal del jugador blaugrana al club no ho ha estat de manera absoluta en la seva carrera. I és que Ricky també va fer 12 assistències. Va ser la mateixa temporada que Víctor Sada, la 2008/09. El del Masnou les va repartir contra el Múrcia vestint de verd-i-negre.

Un enfrontament esportiu i divertit

“Ricky ha aconseguit 11 avui, però el rècord encara és meu!”, va emfasitzar Sada, i també va reconèixer que dins del vestidor havia ‘subornat’ a la gent: “Ho estàvem parlant després del partit i Ricky deia que si ho hagués sabut n’hauria fet una més. És clar que jo li he dit que tothom estava avisat i que els havia ensabonat per mantenir-lo jo!”.

La versió de Rubio no difereix gaire: “Sí que ho hem parlat però ningú m’havia dit res!”. El dorsal 9, però, hi va voler treure ferro i lloar la tasca de tot l’equip en el partit contra el Gran Canària. “Ha estat fàcil repartir pilotes i fer cistelles”, va sentenciar.

Sada també va voler destacar les virtuts del seu company en el moviment de la pilota i en la gran diversitat d’opcions que contempla l’equip per jugar i fer vibrar al públic. Ara bé, la rèplica final de Sada va ser concloent, mentre mig amagava el riure: “Però el rècord és encara meu!”.