03.09.2010 10:10

El blog de Basile (IV)

www.fcbarcelona.cat

L’estada a Encamp arriba a la seva fi. Els jugadors i cos tècnic del Regal FC Barcelona encaren els dos darrers dies a terres andorranes amb la màxima il·lusió. En l'horitzó està tornar a casa amb la família i saber que s’ha fet una gran feina.

Gianluca Basile ens explica en aquesta quarta i penúltima entrega del seu blog a Encamp, què ha significat dijous per a ell. Us ho resumim d'una manera simple i senzilla: “Possiblement ahir vam fer el millor entrenament de l’any!”.

“Bon dia a totes i tots novament! Avui em fa molt feliç explicar-vos tot el que vaig viure ahir. Feia molt de temps que no em sentia així en un entrenament... I és que la sessió que vam fer a la tarda -de fet l'única, ja que al matí vam tenir lliure-, va ser espectacular! Com us dic, feia molt que no havia notat una intensitat tant bèstia en un entrenament del meu equip. L’entrenador ens va felicitar al final de la sessió i és que hi havia raons de sobres perquè ho fes!

Va ser una pallissa en tota regla, amb exercicis físics, tàctica i tècnica. Els joves, a més, cada cop semblen més integrats i hi ha una gran diferència entre aquells xavalets que van començar a entrenar amb nosaltres per ajudar-nos i els homenets que tenim ara al nostre costat. Estic molt orgullós d’ells perquè ara sí que crec que han sabut fer un pas endavant!

Perquè us feu una idea de la intensitat de l’entrenament d’ahir a la tarda només hauríeu de veure com van acabar els nostres cossos. Morats, esgarrapades i alguna petita lesió com la de l’Ablai (Papa Abdoulaye), motiu d'un petit ensurt que sortosament només va quedar en això, un petit ensurt... Al voltant de les 20.00 hores, quan ja bevíem com a avantsala dels darrers estiraments amb el Toni Caparrós vaig poder comentar amb l’Eduard Torrent què havia significat aquell entrenament per mi: increïble!

Caminant pel carrer, en el trajecte que caminant ens duu des del complex esportiu i sociocultural d’Encamp, no vaig poder deixar de somriure per la satisfacció que sentia dins... I és que a un encara el sorprenen coses als 35 anys i la sessió d’aquest dijous a la tarda amb els meus companys serà difícil d’oblidar... Tots, del primer a l’últim, vam estar a un nivell extraordinari!

Ja a l’hotel vam poder sopar, reposar forces i assabentar-nos de la sort que ha tingut la selecció espanyola en classificar-se finalment segona. La derrota inesperada de França davant Nova Zelanda els ha deixat el camí més clar de cara a una possible classificació per a quarts i aleshores ja podran començar a pensar en medalles, amb permís de seleccions que estan jugant a un gran nivell com Argentina, Eslovènia (gran Jaka!!!) i, sobretot, els Estats Units, malgrat que ara només se’ls trobarien al final... Però com bé diu el meu entrenador en els articles que està escrivint per a 'La Vanguardia', compte amb la pressió, les eufòries i les confiances...

Fins demà a totes i tots!”

Gianluca Basile