01.09.2010 10:25

El blog de Basile (II)

www.fcbarcelona.cat

Segona entrega del blog de Gianluca Basile en l’estada que l’equip està fent aquests dies a Encamp, Andorra. L’italià ens explica com va ser d’exigent la jornada de dimarts i com es va quedar després de veure la derrota d’Espanya contra Lituània.

“Bon dia a tothom! Ahir vam tenir un dia d’aquells exigents de veritat. Ja se sap que treballar el físic és vital a aquestes alçades de la pretemporada per després estar en bona forma tot l’any. El Toni Caparrós s’encarrega del nostre treball físic i malgrat que hi ha dies que el voldríem matar, perquè ens dóna molta canya, sabem que fa molt bé la seva feina!

Ens vam llevar ben d’hora. Esmorzàvem a les 8.45 hores i una hora més tard érem al pavelló del complex esportiu i sociocultural d’Encamp. Allà ens vam trobar amb una sorpresa que no esperàvem. En Caparrós i el doctor ens havien preparat el test d’anada i tornada de 20 metres, o el que és el mateix: ‘la course navette’. És una prova duríssima en la qual tots anem d’un costat a l’altre de la pista, en la seva part ampla, seguint les indicacions d’un ordinador.

La veritat és que com bé va dir el Víctor en acabar, estava mort en vida! Tot i que no em queixo perquè vaig acabar segon de la prova i hi ha altres companys que van patir molt més que jo. Després d’aquest test el grup es va dividir en dues parts. Els pivots van marxar a baix al gimnàs amb el Toni Caparrós, mentre que els més baixets, nosaltres, ens vam quedar a dalt fent exercicis amb pilota sota la supervisió de l’Agustí Julbe i l’Íñigo Zorzano. Al cap de tres quarts vam ser nosaltres els qui vam baixar i els pivots van tornar a pista.

Vam dinar a dos quarts de dues i després vam descansar. La migdiada és bàsica en aquests casos. A mi sempre em diuen que faig cares rares quan em llevo al matí o a la tarda, però és que estic realment adormit!

Avui també m’agradaria fer un especial esment a la gent que fa una feina gris, d’aquella que no es veu tant i que ens fa la vida molt més fàcil. Si no fos per ells, tot seria molt més complicat. És el cas de l’Eduard Torrent, el nostre massatgista i bon amic amb el qual parlo de futbol sovint, del Miquel Font, l’encarregat de material, del Toni Bové, a qui molts ja coneixeu perquè porta tota una vida dedicada amb passió a aquest esport, o del doctor Gil Rodas, que mai et fa una mala cara. Tots ells i algun altre que segur que em deixo són part d’aquest gran grup! 

A la tarda vam tornar a pista a les 17.45 hores. Vam avançar un quart l’hora d’inici per poder veure a l’hotel la primera part de l’Espanya-Lituània –tercer partit del Mundial. L’entrenament va estar bé i ens va servir per tornar a comprovar el que hem parlat alguns dels veterans de l’equip: com pugen els joves! Els sis que ens estan ajudant aquests dies tenen una gran virtut: no s’amaguen. Ens estan ajudant molt a completar aquests entrenaments en què es troben a faltar els internacionals.

L’entrenament va acabar al voltant de les 19.30 hores i després de fer uns tirs en solitari, amb l’ajuda de l’Íñigo Zorzano, vam tornar caminant cap a l’hotel, que és ben a prop. Comentava amb el Carles Cascante, el nostre cap de premsa, que m’ho estic passant bé als entrenaments, però que em falta competir. Per sort, el dissabte jugarem un altre amistós. Serà contra l’Andorra, un rival de LEB Plata em sembla, però que serà un bon test més per poder començar millor els partits importants de la temporada.

Finalment arribem a l’hora de sopar. La veritat és que em va entristir bastant veure com l’equip espanyol es va deixar escapar un partit que tenia a les seves mans. No sé, però ara mateix no els puc considerar favorits, ja que s’han complicat força les coses, malgrat que ja sabeu com és de sorprenent i canviant aquest esport: els que un dia guanyen de 20 al descans, després perden, o els que ja no són favorits, després són capaços de superar qualsevol i qui sap si poden fer saltar la sorpresa!!! Veurem què passa. Des d’aquí envio tots els ànims possibles als tres jugadors del Barça que són amb Espanya: ‘Juanqui’, Fran i Ricky. Però tampoc vull oblidar el meu bon amic Jaka Lakovic, que està fent un bon Mundial. De Perovic no en puc dir gran cosa perquè no el conec, tot i que li desitjo tota la sort del món!

Bé, demà us segueixo explicant més coses!

Una abraçada per a tots els barcelonistes que ens segueixen a través d’aquest blog!

Gianluca Basile