És, a més, un triomf de prestigi, perquè sortir victoriós de ‘La Mà d’Elies’ només és a l’abast dels grans campions. El Regal Barça ha demostrat de què és capaç, fins i tot superant un mal començament de partit, un ambient infernal i un desenllaç inesperat, marcat per una falta insòlita d’Anderson quan no calia, fruit de la tensió del moment, que ha evitat la victòria al final dels 40 minuts. Una acció que, sortosament, ha quedat en anècdota.

Tensió màxima

El Nokia Arena és una pista de patiment obligat, una pista que espanta i on el Maccabi, d’altra banda un sensacional equip, dóna el millor de si mateix. Un duel en què tots dos equips posaven en joc quelcom més que una victòria, cosa que ha fet pujar la intensitat fins a graus inusuals. Un ambient hostil i un rival amb les urpes esmolades han sorprès d’inici un Regal Barça que no trobava la comoditat desitjada. La força sota els cèrcols de Schortsanitis, l’encert local en el tir exterior i les ràpides transicions han descol·locat els de Pascual.

Al Maccabi li agrada treure punts de coixí de bon principi. El Regal Barça estava sota avís, però en cinc minuts ja havia rebut ni més ni menys que 16 punts. Els locals veien la cistella com una piscina, amb Perkins, Pargo i Eliyahu encenent la grada, mentre que els blaugranes no trobaven la diana i només el rebot ofensiu evitava mals majors.

El primer temps mort de Xavi Pascual ha reactivat els seus homes. Morris, un dels dos exMaccabi, ha clavat dos triples consecutius per silenciar, ni que fos per un parell de segons, el Nokia Arena i generar dubtes al rival, però Perkins primer i Pargo després han tancat el primer quart amb un parcial de 24-16. Si més no, els blaugranes havien estat capaços de frenar l’allau inicial dels locals.

El segon quart ha deparat una altra sortida amb força del Maccabi, que seguia marcant un ritme elèctric, però el Regal Barça aquesta vegada sí que ha aturat el cop. Amb un excel·lent treball sota els taulers –bon Perovic-, l’encert d’Ingles i uns motivats Morris i Anderson, l’equip ha agafat confiança en uns moments de menys anotació, cosa que veient el primer quart, beneficiava els visitants. Al descans, el conjunt de David Blatt seguia manant (39-30) però les sensacions eren que el duel estava obert.

Virtuts de campió

A la represa, Eliyahu seguia engreixant les seves estadístiques però l’aparició de Navarro (0 punts al primer temps, 17 al final) ha estat molt més determinant. Entre l’escorta de Sant Feliu (tres triples pràcticament seguits) i un Morris excel·lent (19 punts) han conduit el Regal Barça fins a eixugar completament la diferència. Un tir lliure de Ricky ha certificat un empat que no es produïa des del salt inicial (54-54). La situació semblava controlada, però dos triples de Pargo han deixat el marcador en -6 a falta dels últims deu minuts de joc (60-54).

És clar que la situació, a la inversa, s’ha repetit al començament de l’últim parcial. Anderson i Lorbek han igualat des de més enllà del 6,75 i el duel ha tornat a començar. Els locals s’entregaven a accions individuals, però un triple estratosfèric d’Anderson ha servit per posar per primer cop el Regal Barça per davant. El Maccabi, més que groc, estava grogui.

El temible Schortsanitis ha carregat l'equip local a les seves amples espatlles i ha monopolitzat l’atac del Maccabi per portar el partit al cara o creu final. I quin cara o creu! Perkins ha posat el 71-72, Anderson ha fallat i el Maccabi ha errat dues i fins i tot tres accions abans que Lorbek anotés un tir lliure per gairebé certificar la victòria. Però l’error d’Anderson ha dut el partit a la pròrroga.

El Regal Barça ha estrenat el temps afegit amb un parcial d’1-6 que li ha permès marcar el ritme desitjat. Cinc minuts de tensió que han acabat de manera satisfactòria. El Regal Barça ha demostrat més recursos en els moments decisius i s’ha endut una victòria de prestigi i alhora de gran valor.