04.10.2009 12:12

El creixement de Navarro

Sònia de Alba

Juan Carlos Navarro amplia el seu palmarès amb la Supercopa ACB. És la segona de la seva carrera i li ha valgut també la nominació de jugador més valuós de la final. La Bomba acumula trofeus a nivell de club i demostra veterania a títol individual.

L’energia que contagia té un àuria molt gran. Divertir-se, fer-ho maco i aixecar el públic de les cadires és normal si Navarro bota la pilota. Ell necessita encoratjar el públic. No sap jugar d’una altra manera. I la seva filosofia d’entendre i de jugar al bàsquet és la que més adeptes concentra.

Evidentment, jugar maco i no obtenir recompensa tampoc val. Juan Carlos Navarro és un guanyador. I aquesta és la única manera d’estar entre els millors. La qualitat i la tècnica hi ajuden, per suposat, però cal tenir una espurna de màgia i d’esperit competitiu per voler més i més.

El jugador del Regal Barça ha aixecat la segona Supercopa a Gran Canària. A la primera, a Màlaga, també hi va ser present. Com també va ajudar l’equip a guanyar l’Eurolliga, i, sense anar més lluny, a classificar-se per la Final a Quatre de Berlín i, com a mínim, guanyar una tercera posició històrica pel club. Però no era suficient. I així es va lluitar per l’ACB i l’esforç va tenir la recompensa del títol de la regularitat en la segona competició més fortes del món.

L’evolució de Navarro és completa. Ja no és només el jugador que revoluciona un partit, és l’home que llegeix el joc, el sap repartir, parla amb els companys, sap dirigir-se als àrbitres, posa caràcter i també il•lusió. És un jugador en creixement continu.

D’MVP en MVP

Haver estat nomenat el jugador més valuós de la final és el reconeixement no només als números que va fer contra el Reial Madrid (25 de valoració acumulats amb els 22 punts, 4 rebots i cinc assistències, entre altres coses), sinó també pel carisma que es transmet a la pista quan ell hi és.

Així la temporada passada Navarro va recollir el guardó com a jugador destacat en el play-off final ACB. També va formar part del millor cinc de la temporada 2008/09, posició que recuperava després d’una campanya a l’NBA ja que tant a la 2005/06 com a la 2006/07 hi havia estat un fix i, a més, havia arribat a dur l’emblema d’or de la Lliga que reconeix el millor jugador d’aquella campanya (la 2005/06).

I no només a l’ACB, a l’Eurolliga va ser escollit el millor jugador de la temporada passada. Evidentment va ser inclòs en l’equip ideal de la competició, un altra nominació que no li venia de nou perquè també ho havia estat el 2005/06 i el 2006/07.