06.05.2010 14:09

Barcelona 2003, el gran dia

Sònia de Alba

Un 11 de maig, el de 2003, el deute pendent de la secció de bàsquet blaugrana es va saldar a casa. El Barça va ser el millor durant tota la temporada i va confirmar-ho al Sant Jordi.

Amb aquella doble victòria, el FC Barcelona es va treure una espina. El deute històric de la secció de bàsquet va passar a ser això, història. Rodrigo de la Fuente, aleshores capità de la plantilla, va aixecar al bell mig del Palau Sant Jordi un títol tant desitjat com treballat i merescut.

Les set participacions prèvies a la Final a Quatre van tenir un regust agredolç. Tota una trajectòria de desencisos finals però que cal valorar moltíssim, ja que gràcies a aquella feina el Barça pot presumir de ser el club amb més participacions a una F4. El primer equip de bàsquet blaugrana és un dels pocs que sempre, amb més o menys regularitat, ha estat a la primera línia europea.

El CSKA, primer escull

Amb Svestislav Pesic a la banqueta, i Dejan Bodiroga com a gran referent, acompanyant un explosiu Navarro i un experimentat Gregor Fucka, més el carisma de Sarunas Jasikevicius i un estol de jugadors de la talla de Patrick Femerling, Anderson Varejao, Roberto Dueñas, Rodrigo de la Fuente i Nacho Rodríguez, el Barça va saber treballar amb cap i paciència per superar un seriós CSKA de Moscou.

L’equip rus, dirigit pel professor Dusan Ivkovic i liderat per John Robert Holden i el grec Papaloukas, va saber reaccionar a la represa, després d’un segon quart magnífic dels blaugranes. L’estira i arronsa va caure de la banda local als darrers minuts de partit.

El Barça es plantava a la final, a la seva final, en guanyar aquell partit per 76-71.

La Benetton de Messina es rendeix

Allà l’esperava la Benetton de Langdon, Garbajosa, Edney, Pittis, Nicola, Marconato... L’equip italià s’havia desfet del Montepaschi en una semifinal italiana molt intensa i que van guanyar els d’Ettore Messina per 62-65.

Més de 16.600 persones no es van perdre un enfrontament monumental. Dueñas i Marconato van arrencar la final amb el salt inicial, que va donar pas a una exhibició d’uns Bodiroga i Fucka superbs. De la Fuente va ser un suport valuós per als cracs del Barça, que va decidir el títol a un minut i mig del final. Un parcial de 6-0, firmat per Bodiroga (MVP de la final), va deixar el marcador en el definitiu 69-58. Només calia que el rellotge avancés i així ho va fer davant l’alegria dels aficionats: 76-65 i primer títol de la història pel FC Barcelona.