10.07.2008 16:22

Cap a una autèntica Lliga Europea

Sònia de Alba

Després dels canvis aprovats a l’Assemblea de l’Eurolliga, la màxima competició europea obre una tendència basada en tres principis fonamentals: l’estabilitat dels clubs, els resultats esportius i l’obertura a més països.

Els clubs que potenciïn el bàsquet tindran el reconeixement. I el FC Barcelona es posiciona com a un d’aquests equips. Jordi Bertomeu, CEO de l’Eurolliga, ha volgut analitzar els canvis que experimentarà la competició europea a partir de la temporada 2009/10. “Amb la desena edició de l’Eurolliga tendim cap a una autèntica Lliga Europea”, explica el màxim responsable de l’organització continental: “Volem fer un salt qualitatiu i, per això, pensem que les decisions preses a Berlín el dilluns passat són molt importants”.

La nova estructura s’ha perfilat tenint en compte l’estabilitat dels clubs, amb contractes de llarga durada però dependents dels resultats esportius. “Si els equips no assoleixen uns mínims perdran la plaça”, apunta Bertomeu: “També hi ha la novetat de la inclusió de més països si els equips aconsegueixen els mínims exigits”.

Seguint aquestes pautes la Lliga ACB tindria el FC Barcelona, el Reial Madrid i el TAU Ceràmica com a puntes de llança, però qualsevol altre equip que esportivament i a nivell d’inversió hi treballi pot optar a la plaça europea.

Jordi Bertomeu aclareix que aquest canvi no serà efectiu fins que no s’exhaureixi l’actual model: “Fins al setembre o octubre no pensem que puguem saber amb quins països comptarem i fins que no acabi el sistema vigent no podrem saber quins equips començaran la competició”.

Sistema obert

El primer canvi que s’ha aprovat és el canvi de format. Dels tres grups de vuit equips es passa als quatre grups de sis equips. Però la resta tindran lloc una vegada finalitzi l’actual sistema. Jordi Bertomeu prossegueix el discurs: “L’objectiu és que a l’Eurolliga de 2009/10 participin els millors clubs, els campions de les Lligues europees i els campions de la segona competició. Un total de 24 equips”.

D’aquests 24 conjunts participants, un màxim de 16 poden aconseguir contractes plurianuals. Però també se’ls poden rescindir si són el pitjor equip del rànquing que s’establirà. “És la mateixa filosofia d’ascensos i descensos que des de fa setanta anys es manté a les Lligues domèstiques i funciona”, comenta Bertomeu.

Ara bé, d’alguna manera s’ha de començar. I per això els tres primers anys serviran per començar a comptar els punts que conformaran el llistat inicial.

“Amb això el que s’intenta és crear una estructura europea forta i potent”, assegura Jordi Bertomeu: “D’altra banda, s’estreny la casualitat que un equip participi perquè una temporada ho ha fet meravellosament però a la següent no compti amb un projecte seriós i consistent”.

Consens dels equips

Tot i que a la votació feta a Berlín dos dels 24 equips van votar en contra “perquè ho van voler estudiar bé”, matisa el CEO de l’Eurolliga, a hores d’ara hi ha un consens absolut. “Si s’hagués de tornar a votar avui, hi hauria un ple absolut”, assegura Bertomeu.