24.09.2007 12:06

Dos esquerrans en la direcció

Sònia de Alba

És un fet poc habitual. Disposar de dos bases que la botin amb l’esquerra és un fet particular i curiós. Jaka Lakovic i Pepe Sánchez conformen una parella acostumada a jugar per l’esquerra.

Simplement és un fet genètic. Sempre hi ha un gen que domina i aquest depèn simplement de com evolucioni el sistema nerviós. Però, el cert és que hi ha moltes menys persones esquerranes que no pas destres. Curiosament, l’AXA Barça compta amb dos jugadors esquerrans.

Botar, llançar, passar amb l’esquerra no deixa de ser una particularitat com fer-ho per la dreta. De fet, els jugadors professionals estan acostumats a controlar els dos costats de la pista. Quan es fitxa un jugador, que sigui destre o esquerrà és una característica més. D’entrada el que es necessita és que, sobretot el director de joc, no tingui problemes per dominar les dues mans. La gran majoria dels equips d’ACB, per exemple, juguen amb dos bases dretans. Per què no fer-ho amb dos esquerrans?

Tàndem de qualitat

L’AXA FC Barcelona ho farà. Jaka Lakovic i Juan Ignacio ‘Pepe’ Sánchez entren dins del grup minoritari de la població que és esquerrana. Un grup encara més petit si el circumscrivim al món del bàsquet.

Tant Lakovic com Sánchez són dos bases de reconegut prestigi internacional. Guanyadors nats i amb un palmarès força complet en els dos casos, que hagin estat esquerrans ni els ha suposat un avantatge ni un inconvenient. Això, potser, caldria preguntar-ho als seu defensors. Possiblement pugui costar més a un jugador dretà defensar a un esquerrà i a l’inrevés. Però en el bàsquet modern, les capacitats atlètiques i motrius de tots els jugadors han estat entrenades de igual manera.

Solozábal, un dels paradigmes

El primer base esquerrà reconegut al Barça va ser Nacho Solozábal. El mític número ‘7’ va demostrar les seves aptituds llançant amb la mà ‘dèbil’ per a molts dels jugadors de l’època. Com explicàvem anteriorment, l’entrenament va evolucionar i un professional no havia de tenir problemes per jugar fos quina fos la seva genètica.

Ilievski, també esquerrà

Més recentment, durant les temporades 2004-05 i 2005-06, el primer equip de bàsquet va comptar amb un altre jugador esquerrà. Vlado Ilievski tenia un bon tir llunyà amb l’esquerra. També era un jugador acostumat a dirigir-se a la banda en què se sentia més còmode. El jugador macedoni, no va tenir gaire sort de blaugrana tot i que ser esquerrà no va suposar cap greuge en la seva estada al FC Barcelona.