Premi a l'esforç a la Copa del Rei

Premi a l'esforç a la Copa del Rei

El FC Barcelona va anar a Granollers amb les espases enlaire i no va sortir del Palau Olímpic sense la seva setzena Copa del Rei. Els blaugranes es van desfer de l'equip amfitrió, del Portland San Antonio i del Ciudad Real per proclamar-se campions.

La competició no va ser fàcil per al Barça Borges, però tot i això els homes de Xavi Pascual van donar tot un exemple de superació i dedicació. El títol va ser un premi a l'esforç . El trofeu va tenir un significat especial per al tècnic blaugrana, que va aconseguir el seu primer títol com a primer entrenador de l'equip . El capità, David Barrufet, va sumar la seva novena Copa.

Debut amb l’amfitrió

La primera prova de foc va ser davant l'equip de la ciutat, el Fraikin Granollers ( 25-30 ). Un equip local extramotivat va posar en problemes els blaugranes en determinats moments del partit. Mikkel Hansen i la defensa van ser el més destacat per part dels de Barcelona. Al descans, un 12 a 13 al marcador i a la represa, un Granollers més letal que de costum que va aconseguir col·locar-se per davant al marcador. Però el canvi defensiu a 5-1, amb Ugalde en l'avançat, va sorprendre els de Lorenzo Rueda, que van anar caient a poc a poc.

Una semifinal de gran desgast

El partit entre Portland San Antonio i Barça Borges ( 35-26 ) a la semifinal va ser de gran desgast per als dos equips. Finalment va ser l'equip català el que va aconseguir el bitllet a la final. Durant els primers minuts, la sort no estava de cara per als blaugranes. La gran duresa defensiva dels navarresos i un Tomas Svensson impecable sota pals no deixaven als barcelonistes fer gol.

De seguida els de Pascual van reaccionar amb les seves millors armes: la porteria, en aquesta ocasió a càrrec de Barrufet, el joc al contraatac i una muralla en la línia de sis metres. El Portland no va deixar d'intentar-ho, però a poc a poc va anar perdent gas, tot al contrari que el FC Barcelona, que va mostrar la seva millor versió a la recta final de l'enfrontament.

La final esperada

Un Barça-Ciudad Real a la final era esperat pel públic, però també pels dos equips en qüestió. Un partit de màxim atractiu que es va decantar del costat blaugrana ( 29-26 ). Igualtat i respecte durant els primers moments del matx, que es van caracteritzar pel gran duel de defenses i de porteries. Al descans es va arribar amb el marcador en taules (14-14).

Poc van canviar les coses a la represa. Un parcial de 5 a 2 en el minut 20 de la segona meitat va donar un tomb al partit. Amb un 24 a 21 en l'electrònic el FC Barcelona Borges es va omplir de valor i amb Iker Romero, autor de deu gols, com a director d'una orquestra molt ben conjuntada, va aconseguir el control. Els blaugranes aconseguien així el seu segon títol de la temporada després de la Supercopa d'Espanya i davant el mateix rival, el Ciudad Real.