La millor temporada de la història

La Lliga, la Copa d'Espanya, la Copa del Rei i la Copa Catalunya. Millor, impossible. Cinc temporades després d'iniciar el camí a la Divisió d'Honor, el Barça Alusport va aconseguir tots els èxits possibles en un curs per emmarcar.

El projecte blaugrana tornava a la Divisió d'Honor la temporada 2006-07 amb molta il•lusió i moltíssima feina per fer. L'aposta del Club va ser ferma, l'objectiu era dur el nom del FC Barcelona a l'èlit del futbol sala. La secció s'havia professionalitzat un any abans i després de tornar a la màxima categoria -amb l'inoblidable ascens a Gáldar- el repte era seguir creixent sense parar, fins a tocar les estrelles.

Cinc anys de trajecte difícil, amb decepcions i derrotes, però la gran victòria va ser no haver desistit. Haver confiat en un projecte seriós, ben pensat i treballat. Molts jugadors es van quedar en el camí en aquests anys, però també ells van ser partíceps d'aquest èxit. Perquè cinc anys després d'aquell ascens a terres canàries, el nom del Club va aconseguir figurar entre els millors. A dalt de tot, amb lletres d'or. I és que la temporada 2010-11 quedarà per sempre com una temporada perfecta en què es van assolir tots els títols possibles.

Un equip, una pinya

Ara és hora de recordar i valorar que Javi Rodríguez va apostar en el seu dia per fer gran aquesta secció. Veure el millor jugador espanyol de la història d'aquest esport aixecant tots els títols com a capità blaugrana queda gravat com un tatuatge a la ment dels aficionats del Palau. Al seu costat, un grup humà envejable i un talent desbordant a la pista, amb el suport d'una afició cada vegada més entregada a la causa, que van fer del Barça Alusport el millor equip de l'any.

Un equip que a l'agost començava a treballar amb la mateixa pressió de sempre, potser més i tot, amb el botí de grans títols en blanc però una confiança ferma en el guió dibuixat. El curs va començar com tocava, allargant l'hegemonia a la Copa Catalunya, territori blaugrana en els últims anys. Però el repte era molt més ambiciós. Calia jugar una gran final, fos com fos. I calia guanyar-la.

Era un projecte cuinat amb molta paciència, a foc lent, però que no podia esperar més. I Segòvia, el mes de febrer, es va convertir per sempre més en ciutat lligada al barcelonisme. Al Pedro Delgado va arribar el primer títol, la Copa d'Espanya. "El primer és sempre el més difícil; els propers títols vindran sols", va pronosticar el mateix Javi Rodríguez. La seva abraçada amb Chico i Marc Carmona -els tres veterans del projecte- al final d'aquell partit contra El Pozo va simbolitzar anys de patiment, de treball, de lluita, d'inconformisme. Aquest any, sí!.

A Europa, a seguir fent història

I el capità no va fallar en la seva predicció. Un parell de mesos més tard va arribar la Copa del Rei, un nou torneig la primera edició del qual la va guanyar el FC Barcelona, cosa que per sempre més quedarà registrat als llibres d'història. I finalment la Lliga, la desitjada Lliga. El millor títol. El millor final per a una temporada perfecta, en què l'equip va ser el més regular, el millor en defensa, un dels millors en atac i, sobretot, el més solvent en tot moment. Això li va donar el bitllet per jugar a Europa, on el Barça Alusport intentarà seguir creixent, seguir guanyant i ser el millor. Qui sap si aquí va començar una llegenda.