FCBARCELONA.CAT

Salta el menú

Menú principal

Menú del contingut


Torna a l´inici de la plana

Contingut

Enllaç al contingut associat

Reportatge sobre: Futbol

Imatge del reportatge titulat: El Rei de Copes torna a manar  Imatge del reportatge titulat: El Rei de Copes torna a manar  Imatge del reportatge titulat: El Rei de Copes torna a manar  Imatge del reportatge titulat: El Rei de Copes torna a manar  Imatge del reportatge titulat: El Rei de Copes torna a manar
Els golejadors
6 gols: Messi
5 gols: Bojan
1 gol: Henry, Touré Yaya, Xavi, Márquez, Gudjohnsen i Piqué

El Rei de Copes torna a manar

El FC Barcelona va imposar-se a la Copa d’una manera brillant, sense perdre cap partit en tota la competició. A la final, va ser clarament superior a l’Athletic Club, a qui va batre per 1-4 a València. El Rei de Copes tornava a manar.

Després d’onze anys sense aixecar el títol de Copa, el Barça va tornar a fer-lo seu al mateix escenari que el 1998: a Mestalla (València). Cap dels jugadors de la plantilla havia guanyat, doncs, cap Copa amb el Barça. Curiosament, suposava el títol 100 de la història del club.

Sense fissures als setzens i vuitens

Josep Guardiola va aprofitar la competició de Copa per donar minuts als jugadors que menys participaven a la Lliga. Així, contra el Benidorm, als setzens de final, va ser Bojan qui va donar el gol de la victòria a l’anada ( 0-1 ). A la tornada, Messi va decidir el matx ( 1-0 ).

Als quarts l’oponent era ja d’un estatus superior: l’Atlètic de Madrid d’Agüero i Forlán. El dia de Reis, al Calderón, Messi va decidir l’eliminatòria amb un hat-trick i un partit increïbles, un dels millors de l’argentí amb el Barça ( 1-3 ). La tornada, al Camp Nou, va tenir poca història, amb Gudjohnsen i un altre cop Bojan golejant ( 2-1 ). L’equip es plantava als quarts amb un ple de victòries.

Més patiment als quarts i semis

Una altra història van ser els quarts. L’Espanyol i el Barça van empatar en un partit sense ocasions en l’últim derbi jugat a Montjuïc ( 0-0 ). A la tornada, dos gols de Bojan i un altre de Piqué van sentenciar, tot i que els blanc-i-blaus van fregar la remuntada en el tram final ( 3-2 ).

A semifinals el patiment va ser semblant, tot i que el Barça havia deixat ben encarada l’eliminatòria amb un 2-0 al Camp Nou, contra el Mallorca. A l’ONO Estadi, però, els de Guardiola es van quedar amb deu homes quan perdien per 1-0. Cáceres havia comès un penal que li havia costat l’expulsió. Però llavors va aparèixer Pinto, el porter titular a la Copa, per aturar el penal i capgirar la dinàmica del matx. Messi, finalment, va fer l’ 1-1 definitiu.

La final somiada

Ja abans de disputar-se, tothom estava d’acord que un Athletic Club-Barça era la final somiada. S’enfrontaven els dos equips amb més títols i tradició de la competició. Per al barcelonisme el somni va acabar de fer-se realitat durant els 90 minuts, en què Touré, Messi, Bojan i Xavi van capgirar el gol inicial de Toquero ( 1-4 ). El Barça era encara més Rei de Copes .

El títol de Mestalla, a més de suposar el primer de Guardiola al capdavant del primer equip, va situar el FC Barcelona encapçalant aquesta competició també a nivell europeu. Les xifres de l’equip blaugrana havien estat incontestables, sobretot a la final, en què va oferir un futbol total, ofensiu i poderós.

Fes clic aquí per accedir a l’especial de campions de Copa.


Torna a l´inici del contingut d´aquesta plana
Torna a l´inici de la plana