Joan Soler (1939-1940)

Un cop acabada la Guerra Civil, el règim franquista va ordenar la constitució d'una comissió gestora que es fes càrrec de la direcció del Futbol Club Barcelona. El doctor Joan Soler va acceptar encapçalar aquesta comissió i el 6 de maig de 1939 es va convertir en el primer president de l'entitat en la nova època que s'obria després de la guerra.

Els directius que van acompanyar Soler en la difícil tasca de rellançar el Club van ser homes que ja havien treballat per al Barça com Jaume Guardiola que va assumir la vicepresidència i Joan Bargunyó, que va ser designat secretari. Però dintre la nova junta també hi havia tres directius imposats pel règim la tasca dels quals era exercir un rígid control sobre totes les activitats del Futbol Club Barcelona. La vigilància a què les autoritats van sotmetre l'entitat va ser tan forta que, fins i tot, la policia va obrir una fitxa específica destinada a espiar el Barça.

En aquestes condicions tan difícils, Joan Soler va intentar tirar endavant una gestió orientada a recuperar els socis perduts -havien baixat fins a 3.500-, reobrir el camp de Les Corts, reorganitzar el treball administratiu i refer la plantilla. En aquest sentit, la política del president blaugrana va ser reforçar el planter i per això el primer entrenador després de la guerra va ser Josep Planas, un tècnic de la casa amb grans coneixements sobre el futbol base català.

Després d'un any de mandat, el Comitè Olímpic Espanyol i el Consejo Nacional de Deportes van decidir unilateralment el relleu de Joan Soler al capdavat del Futbol Club Barcelona i el 13 de març de 1940 van col·locar a la presidència Enrique Piñeyro, marquès de la Mesa de Asta, un home totalment afí al règim.