Frank Rijkaard (2003-2008)

Franklin Edmundo Rijkaard, nascut el 30 de setembre de 1962 a Amsterdam (Holanda), va arribar a la direcció tècnica del FC Barcelona l’estiu del 2003 per tal de substituir Radomir Antic.

En les cinc temporades que va estar al club, Rijkaard va deixar un llegat important en forma de títols -destaquen les dues Lligues (2005 i 2006) i una Lliga de Campions (2006)- i també una manera de fer elegant, coherent, sense estridències i respectada per tothom.

Rijkaard, que va arribar al Barça amb fama de persona tranquil•la, sensata i honrada, va iniciar la seva etapa blaugrana al costat del també holandès Henk Ten Cate, exentrenador del Nac Breda, i d'Eusebio Sacristán, exmembre del Dream Team, com a tècnics ajudants.

Com a tècnic va demostrar ser molt obert i comunicatiu amb tots els seus col•laboradors i jugadors. La seva filosofia futbolística pertanyia clarament a l’escola holandesa, caracteritzada pel gust pel futbol ofensiu i la importància de la pressió i el joc per les bandes. Tanmateix, tampoc oblidava prendre precaucions defensives, la qual cosa li venia donada per la seva etapa al calcio italià com a jugador de l’AC Milan. En qualsevol cas, sempre es va mantenir fidel als seus principis, manifestant una correcció exemplar dins i fora del terreny de joc. L’etapa de Frank Rijkaard al FC Barcelona va ser molt positiva en el trienni inicial (2003-06), amb dues Lligues i la segona Champions, per bé que la sort no el va acompanyar en les dues darreres temporades (2006/07 i 2007/08).

Classificació per a la Lliga de Campions

El projecte de Rijkaard va començar la temporada 2003/04, amb Ronaldinho com a principal icona sobre la gespa. El club venia de quatre campanyes en blanc i participava a la Copa de la UEFA. Després d’una primera volta irregular, el fitxatge del migcampista holandès Edgar Davids, en el mercat d’hivern, va significar un punt d’inflexió en la trajectòria barcelonista. El tècnic consolidaria un sistema tàctic i l’equip remuntaria posicions fins a acabar en segona posició a la Lliga, quelcom impensable quan l’equip passava pels seus pitjors moments. Eliminat de la Copa de la UEFA pel Celtic de Glasgow i de la Copa del Rei pel Saragossa, el Barça va acabar la temporada amb l’únic títol de la Copa Catalunya, però al capdavall s’havia demostrat que es podia confiar en el futur.

La primera Lliga

A la campanya 2004/05 l’equip va fer un salt qualitatiu amb l’arribada d’estrelles com Eto’o, Deco, Larsson, Giuly, Edmílson, Belletti i Sylvinho. Tot i patir quatre greus lesions en el primer tram del campionat (Motta, Gabri, Edmílson i Larsson), els jugadors barcelonistes van saber superar les dificultats i , amb un joc ofensiu i efectiu, van aconseguir que la Lliga no tingués més color que el blaugrana. El títol es va aconseguir al camp del Llevant a tres jornades del final del campionat. La Copa Catalunya va arrodonir el palmarès d’aquella temporada, que va registrar les eliminacions a la Champions League i Copa del Rei per part del Chelsea i la Gramenet respectivament.

2005/06: un doblet històric

L’era Rijkaard va viure la seva màxima esplendor la temporada 2005/06. El conjunt que dirigia el tècnic holandès va enlluernar Europa amb exhibicions memorables a Stamford Bridge (1-2) i San Siro (0-1), abans de conquerir la segona Champions de la seva història a París davant l’Arsenal (2-1). A més, el Barça va revalidar el títol de Lliga amb un futbol espectacular, que li va permetre sumar catorze jornades consecutives guanyant (amb un 0-3 al Bernabéu que va provocar l’ovació del públic madridista). També es va guanyar la Supercopa d’Espanya davant del Betis, i es va registrar com a única nota negativa l’eliminació de la Copa del Rei a mans del Saragossa. A títol individual, en aquell gairebé insuperable any 2006 Rijkaard va ser escollit com a Millor Entrenador del Món per la Federació Internacional d’Història i Estadística de Futbol (IFFHS), per davant de José Mourinho i Juande Ramos.

Dues temporades de sequera

A la temporada 2006/07, el balanç d’aquella campanya no va ser positiu. El valor doble dels gols va eliminar el conjunt blaugrana de la Champions als vuitens en l’encreuament amb el Liverpool i el goal average el va apartar de la tercera Lliga consecutiva. També va ser dolorós el KO en les semifinals de la Copa del Rei a Getafe. D’altra banda, el Sevilla i l’Internacional de Porto Alegre van derrotar el Barça a la Supercopa d’Europa i al Mundial de Clubs respectivament. La Supercopa d’Espanya i la Copa Catalunya, totes dues guanyades contra l’Espanyol, van ser els títols d’aquella campanya.

L’estiu del 2007, l’arribada d’Henry, Touré, Abidal i Milito dotaven el Barça, a priori, d’una de les plantilles més compensades de la història. L’equip es va quedar a un gol de la final de la Lliga de Campions i la Copa del Rei; el Manchester United i el València van ser els botxins, per bé que el Barça va merèixer millor sort en sengles eliminatòries. Pel que fa a la Lliga, no es va poder aconseguir la regularitat necessària a causa del desgast físic i les lesions i l’equip va acabar en tercera posició.

El palmarès i les dades

El 8 de maig del 2008 el club va fer públic el relleu a la banqueta. Frank Rijkaard deixava el seu lloc a Josep Guardiola. Malgrat els desafortunats dos darrers anys, el tècnic holandès va marxar del Club amb un balanç excel•lent: dues Lligues (2004/05 i 2005/06), una Champions League (2005/06), dues Supercopes d’Espanya (2005/06 i 2006/07) i tres Copes Catalunya (2003/04, 2004/05 i 2006/07). A més dels títols, amb Frank Rijkaard el FC Barcelona va recuperar una identitat i un estil de joc que li van permetre situar-se de nou en l’elit del futbol, no només a nivell estatal sinó també europeu.

Rijkaard va dirigir el Barça en 283 partits oficials, amb 167 victòries, 64 empats i 52 derrotes, totalitzant 544 gols a favor i 254 en contra. La seva mitjana de victòries va arribar al 59% dels partits totals, amb una mitjana per partit de 1,92 gols a favor i 0,89 en contra. D’altra banda, les seves 112 victòries a la Lliga el col•loquen a la segona posició del rànquing de tècnics barcelonistes amb més partits guanyats en aquesta competició, per darrere dels 183 de Johan Cruyff.

La seva experiència prèvia al Barça

L’inici de la seva carrera com a tècnic va començar en els Mundials de l’any 1998, disputats a França com a assistent de Guus Hiddink a la selecció holandesa. Entre els anys 1998 i 2000 va passar a ocupar el càrrec de seleccionador holandès i a la temporada 2001/02 va assumir la direcció de l’Sparta de Rotterdam.

Un jugador també exemplar

La carrera de Rijkaard com a jugador va ser excepcional. Format a les categories inferiors de l’Ajax, va jugar a l’equip d’Amsterdam entre les temporades 1980/81 i 1987/88. En aquesta darrera temporada també va jugar uns mesos al Reial Saragossa, on va disputar 11 partits. La majoria dels seus grans èxits els va aconseguir amb l’AC Milan, entre els anys 1988 i 1993.

En el seu palmarès com a jugador destaquen una Eurocopa amb Holanda (1988), tres Copes d’Europa (1988/89, 1989/90 i 1994/95), una Recopa d’Europa (1986/87), tres Supercopes d’Europa (1989, 1990 i 1995), dues Copes Intercontinentals (1989 i 1990), cinc Lligues holandeses (1981/82, 1982/83, 1984/85, 1993/94 i 1994/95), dues Lligues italianes (1991/92 i 1992/93), dues Supercopes italianes (1989 i 1994) i tres Copes holandeses (1982/83, 1985/86 i 1986/87).